Quan llegeixo un text que abusa dels localismes se’m fa pesat. O més ben dit, se’m fa pesat si
ens són mots desconeguts. En canvi si
pertanyen al meu poble o al nostre passat, llavors em fa molta gràcia. Als que som romàntics de les llengües ens agradaria
guardar aquestes paules en un museu, exposar-les i compartir-les amb el
món. Un dia, no fa massa, fent una
passejada amb el meu germà, va deixar
anar una paraula genuïnament serossana:
–Ets una poca-latxa
–em va engegar. Traduït seria “Ets una poca-solta”? Més o menys.
Estàvem fent broma, és clar. El cas és que em va venir el riure, feia
trenta anys o més que no havia sentit aquesta expressió. Ho vam comentar i, com si fos un joc, vam començar a recitar
paraules oblidades. Em va entristir una
mica quan em va dir que molts d’aquests mots s’estaven perdent.
–Ara això no ho
diu ningú. Ara els joves parlen com a TV3.
Aquell vespre
vaig buscar una llibreta amb la intenció d’anar apuntant aquestes paraules
serossanes (algunes suposo que pertanyen a tota la comarca) conforme m’anessin
venint .... al cap? No, al cap no. Conforme m’anessin venint a l’esme: heus aquí la primera.
I les següents
que vaig anar recordant i que tinc apuntades:
Aubergi (prèssic o préssec)
Pao/ paa ( si ho tradueixo per paio/a per mi
no ve a significar el mateix)
Desustanciat/ desustanciada
Pataquilla. El que un barceloní diria “patatona”. També com
a insult jocós que no sé com traduir. Per ex. Ets un pataquilla.
Tenir xurra. Tampoc ho
sé traduir. Per mi no és exactament “tenir mandra” que en serossà seria “tenir perea”.
Batuà-redeu
Regirada. “Aquesta xica condueix el cotxe com
una regirada.” Voldria dir que domina la conducció. No ho he sentit mai en
masculí.
Tremendo. “Aquest xiquet és molt tremendo.” Atrevit i
trapella alhora?
Ferrenyo
Colló/ collonàs. Ho traduiríem
com a “ruc i aturat”?
Xocant/ xocanta:
Com a guapet-atractiu-vistós-simpàtic-llest, tot alhora?
Em resulta difícil trobar la paraula estàndard en cada cas, el significat
exacte de cada mot perquè cada paraula conté un símbol molt precís, intraduïble.
Segurament algunes de les paraules
que he esmentat no són exclusives de Seròs o el Segrià.
Aquestes dues que cito a continuació sé del
cert que no són localismes però han caigut en desús i, en canvi, jo les havia
dir sentit de petita a alguna tia o a algun oncle (a Lleida en diuen padrina i padrí):
Ací.
Xèic.
Recordo perfectament estar enmig d’un hort amb les amigues xorant maduixes (anar
a la xorer) i la tia X (no recordo el nom) quant ens va
enxampar, des de l’altra punta del bancal, cridant: Xèic!!”
