tag:blogger.com,1999:blog-60293830673604120892024-03-15T09:01:58.813-07:00Un sorbito de absentaPoti-poti literari i despotricador d'aquests temps difícils àngels guil bietohttp://www.blogger.com/profile/01809496045545376568noreply@blogger.comBlogger37125tag:blogger.com,1999:blog-6029383067360412089.post-64083602954847331182024-01-22T15:17:00.000-08:002024-01-22T15:28:23.539-08:00DE LITERATURA SELECTA, BAZOFIA EXCEDENTE Y GEMEBUNDOS EN GENERAL<p> </p><p class="MsoNormal"><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: verdana;"></span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: verdana;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4aGZEaaHS3wwWLLCnwLLhB7ZIB0ikEzg58DdDkWiQp9lH0BFdGRpamYOrHLznW_HeGxk4fVYEowyvYoWAFoiQrCfKfDPJsaDLJifKw9CKUPLthv6AB7i7T6cmEcNYa5y9aMNeEpf5Kct_uHUA_uHfKoe0COa3t-FQjmTpUsq8ZDfdoFvdEawzBpguuYHC/s2048/ben%20hur%202.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4aGZEaaHS3wwWLLCnwLLhB7ZIB0ikEzg58DdDkWiQp9lH0BFdGRpamYOrHLznW_HeGxk4fVYEowyvYoWAFoiQrCfKfDPJsaDLJifKw9CKUPLthv6AB7i7T6cmEcNYa5y9aMNeEpf5Kct_uHUA_uHfKoe0COa3t-FQjmTpUsq8ZDfdoFvdEawzBpguuYHC/s320/ben%20hur%202.jpg" width="320" /></a></span></span></div><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: verdana;"><br />Estos últimos años ha surgido una moda en forma de queja (la
queja es el signo de estos tiempos) por un supuesto </span><b style="font-family: verdana;">exceso de escritores</b><span style="font-family: verdana;">.
Se argumenta que nunca antes se había escrito tanto y (por ende) tanta bazofia.
Este tipo de afirmaciones no sé si se sustentan en algún dato positivo o si
alguien se ha dedicado a </span><b style="font-family: verdana;">contabilizarlo</b><span style="font-family: verdana;"> de alguna manera. Pero basta con
revolver nuestros desvanes o con rebuscar por librerías de viejo para descubrir
las ingentes cantidades de literatura de segunda y de folletín publicadas en el
pasado. </span><span style="font-family: verdana; mso-spacerun: yes;"> </span><span style="font-family: verdana;">Porque no, no todo lo que leían
nuestros abuelos era </span><b style="font-family: verdana;">Proust</b><span style="font-family: verdana;">. </span><span style="font-family: verdana; mso-spacerun: yes;"> </span><span style="font-family: verdana;">Nuestros
abuelos <span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></span><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><span>—</span><span>los que podían y sabían leer— leían
a </span><b>Lewis Wallace</b><span> pero también disfrutaban con novelitas de 0,50 céntimos absolutamente
respetables por dos motivos: </span><span> </span><span>porque son
el resultado de un trabajo y porque, en su momento, satisficieron a sus lectores.</span></span><p></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: helvetica; font-size: medium;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjH53xFPiKwP-yQUQDBQIZIBpXpco5g1RteD6lnMEhu_MA3mtz_MbMIcooIMmy49JPgjjUiJDtG8uruLDtSaDEWBlvANu-WOPWbXHEU98EmwAAvHTkb7ww4e24QM5_TB_Uta6nMVF68nHKoktTOd-5RCo_XBB3DbP68-y1MAoKk85Gp4-8-xtjJfJEOoEm/s2048/ben%20hur.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1578" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjH53xFPiKwP-yQUQDBQIZIBpXpco5g1RteD6lnMEhu_MA3mtz_MbMIcooIMmy49JPgjjUiJDtG8uruLDtSaDEWBlvANu-WOPWbXHEU98EmwAAvHTkb7ww4e24QM5_TB_Uta6nMVF68nHKoktTOd-5RCo_XBB3DbP68-y1MAoKk85Gp4-8-xtjJfJEOoEm/s320/ben%20hur.jpg" width="247" /></a></span></div><span style="font-family: helvetica; font-size: medium;"><br /><span><br /></span></span><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Por lo demás, cuando alguien emite una queja es porque hay
algo que, como mínimo, siente que le perjudica. En el caso de <b>los quejosos
de la profusión literaria</b>, nos podríamos preguntar si acaso lo son porque se
ven obligados a leer esta bazofia excedente. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Se trataría, por supuesto, de una pregunta absurda,
ya que ningún gemebundo está obligado a leer nada que no quiera. No, ellos, los
gemebundos, más que de un perjuicio personal y directo, se lamentan de un
supuesto daño a la buena literatura (así, en abstracto). Como si la existencia
de los textos baratos la empobreciera. O, aún peor, como la presencia de éstos resultara
una especie de agravio para aquella. Este fenómeno me resulta extremadamente curioso.
Sobre todo me llama la atención que este lamento a la prodigalidad se centre siempre
y exclusivamente en la literatura: “Hoy todo el mundo quiere ser escritor” o “Hay
más escritores que lectores”, se suele decir. Sin embargo nadie se queja por el
cultivo intensivo y masificado de cualquier otro arte. Nunca he oído “Hoy todo
quisqui pinta cuadros” aunque encontremos pintores exponiendo hasta en
mercadillos callejeros. Ni tampoco “Todo dios se dedica a la música, todo dios
es cantante”, aunque en cada parroquia se monte un grupo coral. ¿Alguien sería
capaz de sugerir que sólo tiene derecho a empuñar el pincel quien sea digno de
acabar exponiendo en el Prado? ¿Todos los que juegan a fútbol ficharán para el
Barça? ¿Todos los que bailan salsa acabarán en el Bolshói? <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Si la música puede cobijar a miles de
reguetoneros que nada tienen que ver con Mozart ¿a qué viene esa exquisitez con
los escritores? <span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><span style="mso-spacerun: yes;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWrURvG07xoMp0bswlg4KpQrBQjmxZSJ63lZ7YhtY0THgI5eyhGLnWybaHkzS_SZi5efsOYaAIDTPFxeHX_9PckdI8ejF4Lfem05Gu3PhmmtbyTc4h76IuVvuB77vNiehFoq0XtzJXvSiyCoChHLmzJHb-D496P_A2YlQ4u5umQ1Peod9tsiiyi0-x6OqX/s2048/ben%20hur%203.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1536" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWrURvG07xoMp0bswlg4KpQrBQjmxZSJ63lZ7YhtY0THgI5eyhGLnWybaHkzS_SZi5efsOYaAIDTPFxeHX_9PckdI8ejF4Lfem05Gu3PhmmtbyTc4h76IuVvuB77vNiehFoq0XtzJXvSiyCoChHLmzJHb-D496P_A2YlQ4u5umQ1Peod9tsiiyi0-x6OqX/s320/ben%20hur%203.jpg" width="240" /></a></span></span></div><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><span style="mso-spacerun: yes;"><br /></span><o:p></o:p></span><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana; font-size: large;">URGEN RESPUESTAS. ANÍMESE A DARLA, SI LA TIENE.</span></p><p class="MsoNormal"><o:p></o:p></p>àngels guil bietohttp://www.blogger.com/profile/01809496045545376568noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6029383067360412089.post-10210817803755549482024-01-16T15:51:00.000-08:002024-01-23T03:54:10.446-08:00EL COR ÉS UN CAÇADOR SOLITARI de Carson McCullers<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHD2BcUmU7mL44M__dVn4cOiNFrvGXv1_WW-XlF18L3toYboppH0Clh2QRjdaoht0PvJITXoWeYpM-767rkTfNOWLOhgZW9C7DzpfTRZeuw2tN4ywObfFH717mSL1M2VzZ9zWS5ZTX6GhKNxWsi-hILDe1bOrnKvpBk3r07lVrlRM44JatsUtQBoS2CYUG/s772/carson.webp" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="772" data-original-width="504" height="278" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHD2BcUmU7mL44M__dVn4cOiNFrvGXv1_WW-XlF18L3toYboppH0Clh2QRjdaoht0PvJITXoWeYpM-767rkTfNOWLOhgZW9C7DzpfTRZeuw2tN4ywObfFH717mSL1M2VzZ9zWS5ZTX6GhKNxWsi-hILDe1bOrnKvpBk3r07lVrlRM44JatsUtQBoS2CYUG/w182-h278/carson.webp" width="182" /></a><span style="font-family: helvetica; font-size: medium;">Si només tingués un mot per parlar d'aquest llibre, aquest seria <i><b>solitud.</b> </i>L'isolament més àrid és constant i present en tots els personatges que coprotagonitzen aquesta obra mestra del gòtic americà <i>sudista</i>. Fins i tot els que poden sentir-se acompanyats perquè tenen una família , com ara el doctor Copeland, reneguen d'aquesta companyia perquè la seva, més que física, és una solitud intel.lectual, que prové de la incomprensió dels seus ideals i de la seva lluita. </span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: helvetica; font-size: medium;"><br /></span></div><span style="font-family: helvetica; font-size: medium;"> L'autora, Carson McCullers té una biografia fascinant i escriu aquesta obra, aparentment el retrat d'una petita ciutat industrial del Sud dels Estats Units, al 1940. La novel.la, al lector actual, d'entrada li pot evocar les imatges de tantes pel.lícules americanes de l'època. Gran casalots de famílies que les passen magres i es veuen obligats a tenir rellogats, la quitxalla que pispa xiclets en el bar decadent, la minyona negra, la dona abandonada per un marit penques i obsedida a presentar a concursos de bellesa a la seva nena. L'ambientació i el context, a mi personalment, m'ha fet pensar en <i>Matar un rossinyol</i>, el film clàssic basat en una novel.la del mateix gènere.</span><p><span style="font-family: helvetica; font-size: medium;">Però el mèrit de la novel.la és com, a partir d'aquest marc i d'aquests personatges, ens descobreix les grans qüestions politico-socials que marquen els dies previs a la Segona Guerra Mundial. Com aquests personatges contemplen de lluny l'ascens del nazisme a Europa. La impotència del negre doctor Copeland en veure la situació dels negres (<b>"<i>La història del meu poble serà comparada amb la interminable història dels jueus, només que serà més sagnant i més violenta</i>"</b>). El roig Jake, un obrer alcohòlic amb consciència de classe (<b><i>"Almenys una tercera part dels habitants del Sud viuen i moren no pas millor que els més pobres pagerols de qualsevol Estat feixista europeu"</i></b>). Aquests dos personatges comparteixen la impotència en no aconseguir motivar, ni tan sols fer entendre, el seu missatge (La veritat) als altres oprimits com ells. Ans al contrari, sense anar més lluny, els companys de feina de Jake, a qui ell ha volgut adoctrinar el blasmen per l'esquena (<i><b>"Si hi ha alguna cosa que odiï més que un negre, és un roig"</b></i>). El savi Singer, un sord-mut que els "escolta" a tots i, malgrat al pròpia soledat, acaba exercint de taula de salvació de la resta. La seva habitació és el refugi on fa cap aquesta colla de "solitaris". Entre d'altres la petita Mick, l'adolescent filla dels seus dispesers. </span></p><p><span style="font-family: helvetica; font-size: medium;">Escrita a 1940, hi descobrim un moment històric curiós, molt treballat, en aquesta novel.la. D'una banda el personatge Jake que beu de la lluita obrera i de les revolucions socials que sacsejaren el <b>començament del segle XX </b>( tot allò que donà lloc a la revolució russa i que als Estats Units s'acabarà diluint amb la persecució macartista). En aquest sentit, són uns continuadors de l'antic pensament filosòfic marxista, tot i que rebutgen Stalin i, en cert sentit, tiren més cap a l'anarquisme. </span></p><p><span style="font-family: helvetica; font-size: medium;"> D'altra banda, el doctor Copeland és un avançat als seus temps. Ell, i els qui foren com ell, <b>amb vint anys d'antelació, </b>qüestionaran racionalment i filosòficament el fet de la segregació racial, s'hi rebel·laran. El negre doctor reclamarà la el dret a la igualtat i, sobretot, a la dignitat. És a dir, d'alguna manera és un predecessor dels moviments pels drets civils dels anys 60 representats per Luther King. </span></p><p><span style="font-family: helvetica; font-size: medium;">En ambdós casos, tanmateix, tan la lluita del doctor Copeland com la de l'obrer Jake acaben xocant amb la <b>servil, inculta indolent, espècie humana. </b></span></p><p><span style="font-family: helvetica; font-size: medium;"><span>Ressenya a part es mereix un personatge que he obviat deliberadament: la Mick. L'adolescent com tots els adolescents, incorrecta, eixerida, entremaliada i plena de grans esperances. La seva història i la del seu germanet són tan colpidores que remouen l'ànima. De fet són els personatges centrals de l'obra i en certa manera el fil conductor. Les seves peripècies ens situen en el moment històric: </span><span><i><b>"Mick s'havia acabat el pa de blat de moro. Mirà al seu volt per veure què podia fer. Harry Minowitz era al porxo de casa seva assegut a la barana, amb el diari a la mà. Mick s'alegrà de veure'l . Per fer broma aixecà un braç i li cridà: -Heil! Però Harry no estava per aquesta mena de bromes. Entrà a la casa i tancà la porta." </b>(</i>Després de llegir aquest paràgraf descobrim <b style="font-style: italic;"> </b>que Harry és un nen jueu a qui Mick, fent una broma, ha ferit sense voler, en fer la salutació nazi). </span> En tot cas, no aprofundiré més en el personatge de la Mick perquè la seva història té tal entrellat i tanta substància i resulta tan colpidora que em temo que, si insisteixo, inevitablement en faré spoiler. </span></p><p><span style="font-family: helvetica; font-size: medium;">I per acabar. Si en comptes del únic mot <b><i>solitud</i></b>, que esmentava al començament, per resumir aquesta novel·la, en pogués emprar dos, hi afegiria <b><i>decepció</i></b>. Aquesta, sens dubte, és la història de les grans decepcions. </span></p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;"></span>àngels guil bietohttp://www.blogger.com/profile/01809496045545376568noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6029383067360412089.post-24165558726437542602023-09-30T14:13:00.002-07:002023-10-01T13:33:51.230-07:00FAVÀRITX d’Elisenda Puig i Salvador. Voliana Edicions (2023)<p> </p><b><br /><span style="font-family: helvetica; font-size: medium;">FAVÀRITX<i> </i>d’Elisenda Puig i Salvador. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Voliana Edicions (2023)</span></b><div><b><span face=""Arial",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></b></div><div><br /></div><div>
<p class="MsoNoSpacing" style="line-height: 150%;"><span face=""Arial",sans-serif" style="background: white; color: #4d5156; font-size: 12pt; line-height: 150%;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVzES6ZcBjNCVi983WmEmGQRoD0RBtEhWMn0IaiRzENM9ded8Es1h2nDKsuTW9m-6Eg1KuQqZ0RxLRa64XUx2mFceZ3G2S3yShH5sJR_cYVoGonEuhs_mAP2M4z6OxtDP8-EYCDGbclDFxTT_HMi5ZH3hL2iqKvsl9RRUIdkCBRTCPWVSZFU-Hawx5S3_c/s273/favaritx.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="273" data-original-width="185" height="273" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVzES6ZcBjNCVi983WmEmGQRoD0RBtEhWMn0IaiRzENM9ded8Es1h2nDKsuTW9m-6Eg1KuQqZ0RxLRa64XUx2mFceZ3G2S3yShH5sJR_cYVoGonEuhs_mAP2M4z6OxtDP8-EYCDGbclDFxTT_HMi5ZH3hL2iqKvsl9RRUIdkCBRTCPWVSZFU-Hawx5S3_c/s1600/favaritx.jpg" width="185" /></a></div><div><span style="font-family: georgia; font-size: medium;"><div><b><span lang="CA" style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">L’illa, el far, el cercle</span></b></div><div>
<p class="Textbody" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; mso-pagination: widow-orphan;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></b><span style="background-color: white; font-family: "Trebuchet MS", sans-serif; font-size: 12pt;">«</span><span lang="CA" style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif; text-align: justify;">Què vol dir <b><i>Favàritx</i></b>?<span style="background: white;">», </span>és la
primera cosa que se’m va acudir preguntar quan l’autora m’esmentà el títol del
seu nou llibre. <span style="background: white;">«</span>És el nom d’un far de l’illa de Menorca<span style="background: white;">»</span>, va respondre. I jo de seguida vaig recordar la seva primera
novel.la, <i>Maremar</i>. En efecte, a <b><i>Favàritx,
</i></b>l’escriptora Elisenda Puig persevera en el paisatge mediterrani, reprèn
aquella atmosfera marina que tan bé sap evocar i es capbussa en la Mediterrània<b> </b>com a bona marinera que és i amant de
l’aigua salada </span><span lang="CA" style="background: white; font-family: "Trebuchet MS", sans-serif; font-size: 6.5pt; line-height: 150%; text-align: justify;">—</span><span lang="CA" style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif; text-align: justify;">com les llàgrimes</span><span lang="CA" style="background: white; font-family: "Trebuchet MS", sans-serif; font-size: 6.5pt; line-height: 150%; text-align: justify;"> —</span><span lang="CA" style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif; text-align: justify;">, l’aigua redemptora
d’antigues culpes. Una Mediterrània, per descomptat, enigmàtica que aquesta
vegada alberga una ampolleta misteriosa amb un missatge<b> </b>a l’interior. A <b><i>Favàritx</i></b><i>, </i>a través dels itineraris menorquins del protagonista, el lector
pot arribar a sentir la brisa en el rostre i la salabror als llavis del perpetu
paisatge marí.</span></p>
<p class="Textbody" style="line-height: 150%; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">Al
llarg del llibre, entrellaçats en la trama, hi suren un misteri i la culpa del
protagonista, en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Quer</b>. Misteri i
culpa lliguen el fil que enxamparà un lector impacient per esbrinar el final, a
través d’una estructura narrativa particular, amb salts temporals. D’una
banda,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la veu d’en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Quer</b>, en primera persona, que afronta el retorn a l’illa que guarda
el seu trauma. D’altra banda, la <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Savina</b>,
un personatge gens secundari, més aviat la coprotagonista d’aquesta història,
que se’ns presenta amb un trajecte vital i una història personals lligats a en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Quer, </b>però també independents.<o:p></o:p></span></p>
<p class="Textbody" style="line-height: 150%; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">La
novel.la, igual que el seu protagonista, “<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">volta
l’illa, de far en far”</b>. En una estructura rodona, es busca el tancament
d’un cercle, la superació d’un trauma. En <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Quer
</b>va “pujant graons d’una escala en espiral.”, tot cercant el guariment de la
culpa. Durant aquest procés, la Savina, i altres amics, esdevenen personatges
imprescindibles que aporten nous enfocaments als fets causants de l’aflicció
d’en Quer,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que afegeixen cares al prisma
i contribueixen al desenllaç del misteri.</span><span lang="CA" style="color: #666666; font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; font-size: 6.5pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="Textbody" style="line-height: 150%; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">En
general, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">Favàritx</i></b> juga amb la simbologia de manera subtil i dibuixa
personatges entranyables com la fascinant figura de l’àvia <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ricarda</b></span><span lang="CA" style="background: white; font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; font-size: 10.5pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">. </span><span lang="CA" style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">Lògicament, també alberga
personatges mesquins, però que, malgrat tot, no seran jutjats. I tot plegat,
per mitjà de l’estil deliciós de l’autora. Un estil refinat, sense afectació. I
amb el lèxic ric i genuí, sense interferències, de qui conrea la Llengua amb
cura. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">Favàritx </i></b>és, sens dubte, una obra rodona.</span><span lang="CA" style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; font-size: 6.5pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="Standard" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p><br /></div></span></div></div>àngels guil bietohttp://www.blogger.com/profile/01809496045545376568noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6029383067360412089.post-74264880746505275922022-11-05T15:58:00.001-07:002022-11-05T15:58:38.439-07:00LA MERIENDA de Júlia Costa. Stonberg Editorial (2022)<p> </p><p class="Standard" style="line-height: 150%;"><b><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 14.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;"> LA
MERIENDA de Júlia Costa. </span></b><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 14.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">Stonberg
Editorial<b> (2022)</b></span></p><p class="Standard" style="line-height: 150%;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 14.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;"><b></b></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><br /></b></div><b><br /></b><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikWYU03imPrJFLCoKxT14WQvKLHwo5HViG4qx7OkauqAW5Ul3f6d9WDM-2ffcRhpi-zyQI7cHg70hzFvQOOSLBjuo9obrxLsx3-mfZt5Vt_OypWmdVFnXnI26iPeRMlZMerI1AfD5N4esUxijipzfKqGk9DIXDABW1248AWIcrIOLjFX8h_NmXF7_bXA/s500/image%20la%20merienda.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="500" data-original-width="326" height="321" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikWYU03imPrJFLCoKxT14WQvKLHwo5HViG4qx7OkauqAW5Ul3f6d9WDM-2ffcRhpi-zyQI7cHg70hzFvQOOSLBjuo9obrxLsx3-mfZt5Vt_OypWmdVFnXnI26iPeRMlZMerI1AfD5N4esUxijipzfKqGk9DIXDABW1248AWIcrIOLjFX8h_NmXF7_bXA/w209-h321/image%20la%20merienda.png" width="209" /></a></div><p></p>
<p class="Standard" style="line-height: 150%;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">La ficció
literària actual ens té acostumats a determinats estereotips. Quan el<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>personatge és un persona gran, encara més si
es tracta d’una dona, se sol projectar en el text amb certa reverencia i
solemnitat. Sovintegen les dones grans marcades per algun episodi del passat </span><span style="color: #4d5156; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">—</span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">dramàtic però superat</span><span style="color: #4d5156; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">—</span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">
</span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">i ara convertides en aquella mare o iaia
perfecta, amorosa i exemplar. Una dona, d’altra banda, molt interessant, gens
trivial. La mare o àvia extraordinària que tots voldríem tenir. En aquest
sentit, </span><b style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">La Merienda</b><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;"> és una novel·la que traeix l’estereotip,
desballestant aquesta imatge tòpica gràcies a unes protagonistes que no, no són
exactament les progenitores que voldríem tenir.</span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">
</span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">Perquè... a qui és que li agradaria que una antiga prostituta barata
figurés entre els seus familiars més directes?</span></p>
<p class="Standard" style="line-height: 150%;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>El cas és que tres personatges de la novel·la<b><i>,
</i></b>tres velles ingènues, molt humanes i però gens líriques, un bon dia
reben l’oportunitat, com deia Warhol, de gaudir dels seus<i> minutes of fame </i>en
el mitjà per excel·lència per a aquestes ocasions, un show televisiu anomenat <b>La
Merienda</b>. Les dones tindran l’oportunitat de contar la seva vida i ho faran
encantades, encara que impliqui confessar que les penalitats de la postguerra
les van dur a exercir la prostitució de baix preu. Les velles <b><i>canten</i></b>
a la tele conduïdes per la inefable presentadora <b>Mariví Cantavieja <span style="color: #4d5156;">—</span></b>intel·ligent, atractiva<span style="color: #4d5156;">,</span> ambiciosa, endollada<span style="color: #4d5156;">—</span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>en el transcurs d’un programa, d’una <i>merienda</i>
del mes d’agost. <o:p></o:p></span></p>
<p class="Standard" style="line-height: 150%;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">La novel·la
arrenca en el moment que la jubilada Teresita Andreu decideix participar en el
show televisiu i acabarà el dia que, per fi, assisteix al programa, que s’emet
en directe, on confessarà seu passat poc virtuós acompanyada de dues
participants més amb les quals protagonitzarà una escena apoteòsica i tronxant.
<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Entremig, a la novel.la, es descabdellen
altres històries d’altres personatges, tots lligats, directa o indirectament pel
programa televisiu. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>És durant tot aquest procés, que se’ns permet conèixer
de prop aquestes dones velles, com viuen el seu vulgar dia a dia però també com
enfronten el declivi de la vida. Aleshores les descobrim tan corrents, tan reals,
tan de barri, que tot i el passat secret que amaguen (o potser precisament per
això) que comencen a pensar que potser sí, que per què no, podrien ser la
nostra mare o la nostra iaia. Perquè una humanitat molt real traspua del seu
procedir agosarat, irreflexiu i divertit. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span><o:p></o:p></p>
<p class="Standard" style="line-height: 150%;"><b><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">La
Merienda<i>,</i></span></b><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;"> en complicitat amb
els seus personatges, defuig la correcció política i, al llarg d’aquesta
història hilarant, es bandegen eufemismes sense estalviar, si cal, algun mot
malsonant.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>La veu narradora no tracta
les protagonistes de “dones grans”, sinó directament de “velles”.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>De “viejas”, en realitat, perquè el llibre és
en castellà i “vieja”, en castellà, sembla que encara soni pitjor.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>(Avui en dia, en la nostra societat eufemística,
dir «viejo» és tabú. Mostra d’això és que és un mot prohibíssim per les normes
d’estil dels manuals de Geriatria.)</span><o:p></o:p></p>
<p class="Standard" style="line-height: 150%;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">I pel que
fa a l’escenari, no podia ser un altre que</span><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"> </span><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">la Barcelona contemporània,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>on trescaran amb les seves cuites tots els
personatges, alguns molt representatius dels últims temps, com la presentadora
del programa<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><b><span style="color: #4d5156;">—</span></b>la
Cantavieja<b><span style="color: #4d5156;">—</span></b> i d’altres periodistes,
alguns que han assolit l’èxit i d’altres que ho intenten. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>O el vell amant/mentor/padrí de la Cantavieja,
una figura a l’ordre del dia. Aquesta Barcelona cosmopolita, i els seus habitants
diguem-ne <i>burgesos, </i>serveix de contrapunt a la Barcelona de l’exprostituta
Teresita i el Kevin, el seu net. Una Barcelona de barri pobre habitat majoritàriament
per immigrants. Un barri de pas, transitori per tothom <b><span style="color: #4d5156;">—</span></b>els immigrants, abans andalusos, ara
estrangers, acaben prosperant i desertant a indrets més benestants<b><span style="color: #4d5156;">—</span></b> llevat de <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>les jubilades d’extracció humil com la Teresita,
que s’hi queden com una fulla perenne en un paisatge caduc. <o:p></o:p></span></p>
<p class="Standard" style="line-height: 150%;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="Standard" style="line-height: 150%;"><o:p> </o:p></p>àngels guil bietohttp://www.blogger.com/profile/01809496045545376568noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6029383067360412089.post-5724111497911198962021-06-04T14:43:00.004-07:002022-11-05T15:49:42.390-07:00<p> </p><p class="MsoNormal"><b><span lang="CA" style="font-size: 14pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;"> </span><span lang="CA" style="line-height: 107%;"><span style="font-size: large;">Les persones i les idees</span><span style="font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></span></b></p><p class="MsoNormal"><b></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><a href="https://1.bp.blogspot.com/-0Z656nDFjDw/YLqdR8oqqSI/AAAAAAAADrs/IYYmmkC51PoVIbi3qpuwIJyeDC1ObM-JwCLcBGAsYHQ/s303/home%2Bhavana.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="166" data-original-width="303" src="https://1.bp.blogspot.com/-0Z656nDFjDw/YLqdR8oqqSI/AAAAAAAADrs/IYYmmkC51PoVIbi3qpuwIJyeDC1ObM-JwCLcBGAsYHQ/s0/home%2Bhavana.jpg" /></a></b></div><b><br /></b><p class="MsoNormal"><span style="font-size: medium;"><span lang="CA">Resulta curiosa
la manera com l’esser humà </span><span face="Arial, sans-serif" style="background: white; color: #4d5156; line-height: 107%;">—</span><span lang="CA">dotat d’un instint de supervivència similar
a la resta de les espècies</span><span face="Arial, sans-serif" style="background: white; color: #4d5156; line-height: 107%;">—</span> <span lang="CA">entoma un conflicte. Com més a la
vora li esclata, com més propera és la disputa, més passional és tornà l’humà. Més irracional,
menys pràctic. L’humà arriba a l’extrem d’assumir el sacrifici de la pròpia vida o de la
dels essers estimats només per defensar la llinda d’un bancal de terra. O uns
ideals polítics. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: medium;"><span lang="CA">Quan ens arriben
noticies de conflictes bèl·lics en terres llunyanes </span><span face="Arial, sans-serif" style="background: white; color: #4d5156; line-height: 107%;">—</span><span lang="CA">ara mateix al món les causes és resumeixen
en dues, fronteres o religió</span><span face="Arial, sans-serif" style="background: white; color: #4d5156; line-height: 107%;">—</span><span lang="CA"> i assistim impotents a les desfetes, l’horror,
el crim i la barbàrie, és inevitable que pensem en solucions fàcils i senzilles.
No podem entendre el perquè aquests desgraciats no són capaços de cedir una
mica. ¿Per què no arriben a un acord? Segur
que si poguéssim, els diríem: <b>«</b>Eh tu, partiu la frontera per aquí i per
aquí.</span><b><span lang="CA"> </span>» </b>O també els diriem: <b><span lang="CA">«</span></b><span lang="CA">Mira,
noi, que cadascú pregui al déu que vulgui. Y aquí paz y después gloria</span><b>»</b><span lang="CA">. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: medium;"><span lang="CA">Tanmateix,
conforme el conflicte se’ns atansa geogràficament, la presa de posició enrocada
esdevé inevitable. Arribats a cert punt
de proximitat, bandegem persones i el que compta ja només són les idees... Excepte
si ets una persona singular, és a dir, l’excepció digna de protagonitzar una novel.la
de GRAHAM GREENE. I per això mateix, a <b><i><u>El
nostre home a l’Havana</u></i></b>, en Wormold (un espia fals i maldestre però còmicament agosarat de la Cuba pre revolucionària dels anys cinquanta) ens confessa: <b>«Si
almenys el podia matar, el mataria per una raó clara. Mataria per demostra que
no podeu matar sense ser mort al vostre torn. No mataria pel meu país, no
mataria per capitalisme o comunisme o democràcia social o seguretat social... ¿de
qui, la seguretat social? Mataria Carter
perquè ell ha mort Hasselbacher. Una rivalitat familiar hauria estat més bona
raó per a l’assassinat que no el patriotisme o la preferència per un sistema
econòmic sobre un altre. Si estimo o odio, estimo i odio com a individu. No
seré el 599200/5 de la guerra global de ningú</b></span><b>». </b><span lang="CA"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="font-size: medium;"> </span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-size: medium;"><span lang="CA">Una altra inclinació
humana en temps de conflicte és l’alineament amb <i>els bons (els bons </i>segons
el nostre entendre)<i>. </i>Qui són els bons? És ben fàcil: els qui combreguen,
fil per randa, amb les nostres idees. Indefectiblement, els altres, els que
pensen diferent es converteixen en <i>els dolents. </i>El problema és que la
vida és més complicada que un western i que, si repassem la història, sovint
trobem homes bons encisats per idees nefastes i autèntics malparits enarborant
grans ideals. El protagonista de <b><i>L’extraordinària vida d’en Tomeu Valent </i></b>(JULIA
COSTA, Ed. Stonberg) se n’adona quan <b>«va començar a entendre que, més enllà
de les grans proclames hi havia les persones, individuals i irrepetibles i que mentre
les grans idees es podien malmetre quan les posava en pràctica un imbècil,
trobar-se algú convincent i honrat que defensés coses amb les quals no es combregava
gens fins i tot podia generar fidelitats contra natura</b></span><b>».</b><span lang="CA"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="font-size: medium;">No cal dir que,
servidora, en aquest aspecte, coincideix amb els personatges d’aquests llibres. Perquè, si altra cosa no, la ficció supera (filosòficament parlant) la trista realitat. </span><o:p></o:p></span></p><p></p>àngels guil bietohttp://www.blogger.com/profile/01809496045545376568noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6029383067360412089.post-88998473284276480622021-03-19T13:10:00.000-07:002021-03-19T13:10:09.137-07:00Literary criticism d'en Joan Curbet<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-ZCkRv6EAfag/YFUBe19jkXI/AAAAAAAADkI/lCoBzhVtzmwYzMDOdPzc6p3EOQHmwJg2gCLcBGAsYHQ/s266/prenent%2Bcafe.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="190" data-original-width="266" src="https://1.bp.blogspot.com/-ZCkRv6EAfag/YFUBe19jkXI/AAAAAAAADkI/lCoBzhVtzmwYzMDOdPzc6p3EOQHmwJg2gCLcBGAsYHQ/s0/prenent%2Bcafe.jpg" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><span style="background-color: white; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b><span style="color: #cc0000;">Tinc l'honor de compartir tot seguit la crítica que l'escriptor i poeta </span>Joan Curbet<span style="color: #cc0000;"> ha fet de <i><u>La torna</u>, </i>el relat que enceta <i><u>Datura Stramonium.</u> </i> Joan, gràcies per aquest obsequi!</span></b></span><p></p><p></p><p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b><o:p><span style="color: #cc0000;"> </span></o:p></b></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b><span style="font-size: large;">Literary criticism<o:p></o:p></span></b></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><i><span style="font-size: large;">La torna (Datura
Stramonium i altres relats)<o:p></o:p></span></i></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><i><o:p><span style="font-size: large;"> </span></o:p></i></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 11.75pt; text-align: justify;"><span style="color: #222222; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-hansi-font-family: Calibri;"><span style="font-size: medium;"> Primer de tot: la situació i com l´has
enganxada. La mèdium i la seva client que no té fre ni mesura i que està ja
addicta als consells que li puguin arribar dels més enllà. L'´allargament
infinit de la sessió, en la qual la tensió va pujant i l´stress de la mèdium
arriba al límit. És una situació molt reconeixible i efectiva: que sigui una
mèdium, o un astròleg, o un psicòleg o un psiquiatra, la situació valdria
igual, perquè el que compta és com elabores la tensió i com l´encontre es va
tornant insuportable.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 11.75pt; text-align: justify;"><span style="color: #222222; font-size: medium;"> Segon, el
costumisme. Per mi aquesta és la fortalesa més gran del conte. Poses les
dues protagonistes en un intercanvi on es veuen les seves costums, les
expressions que fan servir en el dia a dia, la seva quotidianitat sovint
absurda. Els cortinatges ja vinguts a menys, l´olor d´encens per a la
preparació escènica de la mèdium, la dependència del mòbil i a recerca del
“xute” emocional que té la clienta. Fins i tot el preu que li cobra per tal que
tot surti a compte, amb 10 euros menys per a poder dir que li fa una tarifa
“d´amiga”…Es revela un dia a dia fet de rituals consoladors i d´una certa
buidor de fons. Totes dues protagonistes estan insatisfetes, de maneres molt
diferents. Amb aquesta mena de detalls, he rigut força.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 11.75pt; text-align: justify;"><span style="color: #222222; font-size: medium;"> Després, la idea
del tren i de la seva marxa. Aquesta és una imatge que és molt tradicional i
que s´ha fet servir molt, però tu has sabut jugar-hi amb molta prudència: al
mateix temps és un tren que ha de marxar poca estona després de la sessió, i
que es perdrà a causa d´aquesta, i és també el tren, o els molts trens, que es
van perdent a la vida, l´un rere l´altre fins que es tem que el proper podrà ser ja l´últim. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 11.75pt; text-align: justify;"><span style="color: #222222; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES; mso-hansi-font-family: Calibri;"><span style="font-size: medium;"> I sobretot el
final: en tres trams, un en el qual la noia s´ adona que està en un cercle
viciós que no s´acaba mai, un altre en el qual se n´adona que és un somni o
malson, un “estat paradoxal”, i un altre en el qual l´”estat paradoxal”
s´identifica amb la pròpia vida i ella pensa en aquell tren que va marxar ja fa
temps, la cita determinant amb la germana que no va arribar a tenir lloc. Aquí
al final, però, el tren pot ser també molts trens que ja se n´han anat.
Afegeixo una crítica que crec que és necessària: encara que és evident que la
situació està allargada per a esdevenir un malson, crec que igualment al conte
li sobren unes dues pàgines de conversa entre les dues protagonistes. Tot i
això, aquest és l´únic defecte real que li he trobat.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><o:p><span style="font-size: medium;"> </span></o:p></p><span style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;"></span><p></p>àngels guil bietohttp://www.blogger.com/profile/01809496045545376568noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6029383067360412089.post-63318942426131855122021-03-07T11:14:00.000-08:002021-03-07T11:14:16.662-08:00Carpe diumenge, dona<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-gHdVE3AXZwk/YEUlKzNfZAI/AAAAAAAADjE/cHnU3sNyNfM5yTJxU32zXzhHzSw09PngwCLcBGAsYHQ/s612/hedy%2Blamarr.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="475" data-original-width="612" src="https://1.bp.blogspot.com/-gHdVE3AXZwk/YEUlKzNfZAI/AAAAAAAADjE/cHnU3sNyNfM5yTJxU32zXzhHzSw09PngwCLcBGAsYHQ/s320/hedy%2Blamarr.jpg" width="320" /></a></div><br /><p class="MsoNormal"><br /></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bahnschrift Light",sans-serif; mso-ansi-language: CA;">Quan era petita, el cap de setmana es reduïa a un sol
dia, el diumenge. Al matí t’endiumenjaves -valga la redundància-, anaves a
missa i després, els més afortunats, feien un vermut més o menys rumbós. A l’hora
de dinar, hi havia pollastre rostit o cargols amb allioli. Havent dinat
començava la verdadera gresca: la sessió doble al cine o el ball animat per una
orquestra de debó. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bahnschrift Light",sans-serif; mso-ansi-language: CA;">Avui, 7 de març, diumenge, surto a fer un vol pel poble
cap a les sis de la tarda. Encara és de dia però els carrers ja són deserts. Ni
una ànima. Ara que m’hi fixo, fa molts anys que les tardes de diumenge no s’aprofiten,
han quedat desateses. S’han convertit en hores desdenyades d’ençà que el cap de
setmana s’ha anat dilatant de tal manera que per a molts ja s’engega el
divendres a migdia. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bahnschrift Light",sans-serif; mso-ansi-language: CA;">Tot passejant, observo els llums que es comencen a
encendre darrera les finestres. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Intento
distingir mobles i siluetes entre els estors i començo a imaginar les escenes. Només
veig dones. Les dones que cuinen i preparen les carmanyoles de menjar per a tota
la setmana, les que dobleguen i guarden en motxilles els uniformes <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de bàsquet dels nens, les que redacten llistes
de tasques pendents, alguna fa comandes per internet. També veig les dones que
ja ronden certa edat, aquestes és possible que encara facin per recuperar-se dels
tràfecs de la setmana, estirades panxa enlaire en un sofà protegit per un
borràs. Tot i així els seus caparrons no descansen, estan repassant mentalment obligacions
que les mares no van tenir. Són obligacions inevitablement posposades –“procrastinació”
en diuen ara- <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i que ja no es veuen en
cor d’afrontar: una mica de natació per estar en forma, tallar-se els cabells
per fer una mica de goig, renovar el pintallavis gastat. I quines ganes d’arribar
a l’edat aquella inimputable, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>quan per
fi se’ns perdona l’arruga i el malfaixat<i>. <o:p></o:p></i></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bahnschrift Light",sans-serif; mso-ansi-language: CA;"><b>Feliç dia de la dona (treballadora)</b><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bahnschrift Light",sans-serif; mso-ansi-language: CA;">(Foto: Hedy Lamarr)<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bahnschrift Light",sans-serif; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bahnschrift Light",sans-serif; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bahnschrift Light",sans-serif; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bahnschrift Light",sans-serif; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bahnschrift Light",sans-serif; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bahnschrift Light",sans-serif; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bahnschrift Light",sans-serif; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bahnschrift Light",sans-serif; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bahnschrift Light",sans-serif; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bahnschrift Light",sans-serif; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Bahnschrift Light",sans-serif; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><br /></p>àngels guil bietohttp://www.blogger.com/profile/01809496045545376568noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6029383067360412089.post-34726508809504464562020-12-05T11:44:00.005-08:002020-12-05T11:44:54.519-08:00El codi inter-espècies i la neo-inquisició<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-0XYLfTHzd0Y/X8viv_JZIyI/AAAAAAAADeM/FTTrQl17wy0j_4ShR2IT87-nnx_PRa8PwCLcBGAsYHQ/s1440/gat.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1077" data-original-width="1440" height="307" src="https://1.bp.blogspot.com/-0XYLfTHzd0Y/X8viv_JZIyI/AAAAAAAADeM/FTTrQl17wy0j_4ShR2IT87-nnx_PRa8PwCLcBGAsYHQ/w392-h307/gat.jpg" width="392" /></a></div><br /><span style="font-family: georgia; font-size: medium;"><br /></span><p></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;"><br /></span></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;"> Avui, quan m'he llevat, la meva gata ha vingut a reclamar-me la seva llauneta de menjar. Li he començat a resseguir la cara amb el dit, picant-li les galtes, com si la volgués fer enrabiar, i ella m'ha mossegat. M'ha mossegat fluix, marcant el meu dit amb l'ullal sense arribar a pressionar-lo perquè entenia que jo jugava amb ella i ella, fent veure que em mossegava, em seguia el joc. </span></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">És curiós, aquest llenguatge no verbal compartit per un infinit nombre d'espècies animals. En concret per l'espècie humana i diria que tots els mamífers. En coneixem perfectament el codi, l'element bàsic de la comunicació. I som, en tot moment, perfectament conscients del context, imprescindible per interpretar el missatge. Dos missatges pràcticament idèntics -un gos enjogassat fingint un atac "de broma" o un gos enrabiat abraonant-se de debó sobre el seu enemic- són interpretats a la perfecció per bèsties i humans. </span></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">Però, ves per on, en els últims anys. ha proliferat una subespècie humana incapaç d'interpretar missatges en funció del codi i context. El discurs i els arguments d'aquesta subespècie estan encorsetats, sense pietat, per les regles de la cosa políticament correcta. I els seus components militen a les files dels identitarismes de tota mena. Són personatges incapaç de distingir matissos i contextes. No permeten bromes. Posen en el mateix sac la grolleria i el delicte. Potser, conscient de la fragilitat dialèctica i del doble raser, inevitable, que es veuen obligats a aplicar -han de fer correr molts "tupidos velos" a sobre les cagades dels seus commilitons*- poden resultar extremament beligerants en qualsevol discussió. No tenen miraments a l'hora de titllar-te de feixista, masclista, homòfob (i altres variants relatives a la condició sexual que sóc incapaç de retenir) o racista. Poden obligar-te a abandonar el teu punt de vista sobre una xorrada o renunciar a deixar anar un acudit poca-solta perquè de seguida et sents sota l'espasa de damocles, la seva condemna, l'estigma. Aquesta és la seva arma, en realitat, la que els ha fet guanyar terreny i imposar el seu regne, ara mateix, a tot occident. Fins i tot han aconseguit influir en sentències judicials i imposar l'anomenada "pena del telediario", a força d'acollonir jutges i tribunals, aquell poder que teniem per sacre i invulnerable.</span></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">Un identitari, seria incapaç de resseguir la cara del seu gat per fer-lo enrabiar de broma, perquè un identari, al seu gat, o l'acarona o l'atacona. No hi ha terme mig. I com que és incapaç de jugar a emprenyar, no hauria entès l'entremaliadura de la falsa queixalada de la bestiola. Segurament, aquest identitari, hauria castigat severament el pobre gat. O qui sap, si l'hauria portat a sacrificar. Perquè una altra característica de l'identitari és l'absencia de proporcionalitat en la sanció.</span></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">Quan penso que Orwell es va quedar curt i veig desfilar per mitjans de comunicació i xarxes socials determinats personatges mediocres, analfabets, histèrics i vividors, que s'ha muntat la guingueta (xiringuito) gràcies a la seva teatral militància, m'entristeix el món avorrit i covard que ens estan deixant. També m'entristeix l'èxit que han assolit, potser no tant com sembla, potser més que èxit és por a caure en la seva teranyina tramposa si no els segueixes la veta. Però encara m'entristeix molt més descobrir que els que tallen el bacallà no són tan simples ni tan analfabets, cosa que em fa sospitar que coneixen a la perfecció la llengua, el context i el codi. I que són uns cínics que només fingeixen per mantenir les seves prebendes, els seus càrrecs ben remunerats mentre contribueixin en aquesta nova forma de submissió de les masses. </span></p>àngels guil bietohttp://www.blogger.com/profile/01809496045545376568noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6029383067360412089.post-56687707875008711392020-11-24T15:35:00.003-08:002020-11-24T15:43:25.474-08:00La Elisabeta i la hipocresia<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-RI0KI7dBbz0/X72VZJEdmKI/AAAAAAAADdI/r2KPbHD0fgURig_HD1obywV8tKlCo-S2gCLcBGAsYHQ/s225/images%2Bhipocrita.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="224" data-original-width="225" src="https://1.bp.blogspot.com/-RI0KI7dBbz0/X72VZJEdmKI/AAAAAAAADdI/r2KPbHD0fgURig_HD1obywV8tKlCo-S2gCLcBGAsYHQ/s0/images%2Bhipocrita.jpg" /></a></div><br /><p><br /></p><p>És racista la nostra societat? Jo diria -sense comptar els inevitables cretins que confirmen la regla- que no. Mai no he sentit a ningú que, a aquestes altures, sostingui que una persona es superior a una altra pel simple fet de pertànyer a una raça concreta. Ara bé¿ som xenòfobs, nosaltres, els ciutadans de la vella Europa? Aparentment tampoc. És més, hem arribat a l'extrem que determinades paraules i opinions esdevenen tabú, i tothom camina amb peus de plom per sobre de determinats temes. Com que tots tenim pànic a que ens titllin de racista (o homòfob, masclista, etc.), els afeccionats a escurçar la llibertat d'expressió dels altres que ho saben, sempre porten preparada l'etiqueta ominosa per coartar el debat quan no els interessa. Sense anar més lluny, ahir mateix en un fil de Facebook, un saharaui que resideix a Espanya i que atiava els seus compatriotes a l'enfrontament armat contra Marroc, em va acusar de racista per opinar que seria millor emprendre una lluita pacífica a l'estil Ghandi i evitar una carnisseria. Crec que li va ofendre que li digués que era fàcil enviar a morir als altres des del còmode sofà de casa teva. El noi es va defensar de la manera més fàcil, dient-em racista. Sense adonar-se'n que cada vegada que algú actua així, devalua la paraula. </p><p> És bo com a societat aquesta manera de fer? Aquesta cura exquisida en no ofendre determinats col·lectius? Ens converteix en millors persones o, simplement, en uns hipòcrites? Algú en surt beneficiat? En surten beneficiats els immigrants del fet de viure en una societat tan ben ensinistrada dintre del discurs políticament correcte? Realment això beneficia a la bona gent immigrant?</p><p>La Elisabeta és una dona romanesa. Fa més d'una dècada que viu aquí i, des del primer dia, ha treballat de valent en feines dures i mal pagades. Educada a la Romania de Ceaucescu i, per tant, amb un bon nivell acadèmic, no es va voler conformar i va decidir matricular-se en un cicle de formació professional. Volia obrir-se camí a nivell laboral. Va ser quan la vaig conèixer, era la meva alumna. Què podria contar de l'Elisabeta? Doncs que si, durant tots els anys de docència, he tingut un alumne responsable, educat, honest, esforçat, intel·ligent i bona persona, ha sigut la Elisabeta. Mai oblidaré la vegada que em vaig equivocar en corregir-li un examen. Acostumada als estudiants actuals, instal.lats en la queixa perpetua, la reclamació de la nota i el regateig, em va sorprendre que aquesta dona se m'acostés a la taula amb l'examen a la mà per dir-me, amb molta educació, que li semblava que no li havia puntuat correctament una pregunta. Jo, que soc ràpida de reflexes, en qüestió de segons em vaig mirar el full, vaig tatxar el 9'75 que tenia i hi vaig estampar un 10. Aleshores -i aquest fou el motiu de la meva infinita sorpresa- la dona es va posar vermella com un perdigot i va començar a balbotejar "No, no!". El que m'estava dient és que ella no pretenia que li canviés la nota, que només volia comprovar que la seva resposta era correcta. Em va costar una bona estona fer-li entendre que ella s'havia guanyat el 10 i que la meva obligació era esmenar el meu error.</p><p>Fa poc em vaig trobar l'Elisabeta. Han passat tres anys des que es va treure el títol amb una mitjana d'excel·lent. I encara no ha trobat cap feina relacionada amb el seu títol. Quan m'ho va explicar, no m'ho podia creure. Sovint ensopego amb ex-alumnes i diria que la inserció laboral en la branca de la formació professional que he estat impartint, és gairebé del cent per cent. No compto els alumnes que no busquen feina perquè continuen estudiant. </p><p>Aquell dia la vaig veure abatuda, decebuda. Havia fet un esforç colossal, em va dir, compaginant feina, fills petits i estudis. Havia perdut l'esperança de trobar una feina "de lo seu". Li vaig aconsellar que elaborés una xarxa de contactes, que intentés arribar a les empreses a través d'antics companys de classe o de persones que la coneguessin personalment perquè, en el fons (i no li ho vaig dir, i crec que ella no ho pensa) crec que els problemes per trobar feina de l'Elisabeta és redueixen a una única paraula escrita en el seu currículum: <b>Rumania. </b> I que, a partir d'aquí, se li barren les portes a l'entrevista de treball que la salvaria. </p><p>Això sí, aquesta infinitat d'empreses, que han llençat el seu currículum a les escombraries sense donar-li una oportunitat i que ho justificaran amb allò tan senzill de "no encaixa en el perfil", després es proclamaran multiculturals, anti-racistes, faran donatius a onegés i diran que "volen acollir". Perquè són empreses solidaries, compromeses i regides pels principis de la moderna RSC*. No ho dubteu.</p><p>*Responsabiltat Social Corporativa </p>àngels guil bietohttp://www.blogger.com/profile/01809496045545376568noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6029383067360412089.post-35368450315144752302020-10-18T07:07:00.000-07:002020-10-18T07:07:22.746-07:00MARIA PETITA<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-ATSKemt0Pho/X4xKPL-6AeI/AAAAAAAADbY/YzwJQ2yVSOAIGx3arNfYqzN2nNUsG0mmACLcBGAsYHQ/s2048/foto%2Bmaria%2B1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1532" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-ATSKemt0Pho/X4xKPL-6AeI/AAAAAAAADbY/YzwJQ2yVSOAIGx3arNfYqzN2nNUsG0mmACLcBGAsYHQ/s320/foto%2Bmaria%2B1.jpg" /></a></div><br /><p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 150%;"><span style="font-size: medium;">Aquesta
dona és la meva <b>tia<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Maria</b>, única
germana de ma padrina, nascuda als vols de 1910 en un poblet de Navarra però
que va viure bona part de la seva vida a Seròs. I a qui no vaig conèixer perquè
va morir poc abans que jo arribés al món. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 150%;"><span style="font-size: medium;">Què
sé jo de la tia Maria? Sé el que m’han contat a casa, no sé la resta. No dec
saber allò que saben els de fora però que hom mai sabrà per boca de la seva família.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>No sé si, en algun moment de la seva vida, va
ser víctima d’alguna xanxa o si li van posar algun mal nom pel fet de ser
baixeta, esgarrada i geperuda. Allò que sí sé és que era bon jan, generosa i
molt alegre. Que tenia força sentit de l’humor.<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>I que, amb ma mare, compartia una complicitat especial i li prodigava l’amor
que es reserva, a falta de fills, a la neboda única. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 150%;"><span style="font-size: medium;">De
la Maria, també en sé una mica la història. Que, en néixer, va relliscar de les
mans de la llevadora i va caure al terra, amb tal mala fortuna que el cop <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>li va afectar la medul·la. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Els primers anys de la seva vida se’ls va
passar invàlida, amb una nafra oberta a la cuixa rajant pus perpètuament. Potser
aquest drenatge la va salvar, en certa manera. Perquè a vuit anys, tot d’una,
la ferida es tancava i va començar inesperadament a caminar. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 150%;"><span style="font-size: medium;">Sé
que ella i ma padrina, quan es van quedar òrfenes de mare, van fer cap als “Descalços”,
un hospici de Lleida regentat per monges carmelites. Allà van assolir un nivell
de formació gens desdenyable per a l’època i, fins i tot, van arribar a
estudiar en català gràcies al govern de la Mancomunitat.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>De la seva joventut no en sé res, ni com va
passar la guerra civil. No sé que se’n va fer els anys que la meva avia es va
casar i va viure entre Canet de Mar i Barcelona. Sé, això sí, que en acabar la
guerra, ella i tota la meva família es van establir a Seròs.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Durant els anys que el padrí va ser el carter
titular del poble <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>-aleshores era una plaça
vedada a les dones-<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de la feina de
correus, de fet, se’n van ocupar ella i la padrina.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Entre altres coses, anaven a repartir les
cartes. D’aquesta manera, uns nouvinguts, van arribar a conèixer a tothom de
Seròs. (I a mi, de petita, em meravellava que la padrina em recités <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>els cognoms
<i>autèntics</i> de la gent del poble mentre que resta de la gent segur que només
en coneixia el nom de la casa.) <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 150%;"><span style="font-size: medium;">Entre
els meus primers records, i de manera molt especial, hi ha la foto<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>d’aquella dona petita, malgirbada, amb un
cartipàs ple de cartes entre les mans desproporcionades. I, també, la foto
fascinant d’ella asseguda sota un arbre, abraçada a un gos i a una ovella. A casa,
me la van presentar com “la tia Maria que està al cel”. I, en certs moments,
fent broma amb mi mateixa, m’he arribat a preguntar si és possible la
reencarnació i si potser jo, que m’estimo tant les bèsties com ella… Però ara no
desvariem. <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 150%;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-9LT7rvrPe38/X4xLUFyQGOI/AAAAAAAADbk/1J1PML0lZKEiBo2cahbVX7ca0Oi-U8H5gCLcBGAsYHQ/s2048/foto%2Bmaria%2B2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1532" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-9LT7rvrPe38/X4xLUFyQGOI/AAAAAAAADbk/1J1PML0lZKEiBo2cahbVX7ca0Oi-U8H5gCLcBGAsYHQ/s320/foto%2Bmaria%2B2.jpg" /></a></div><br /><span style="font-size: medium;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 150%;"><span style="font-size: medium;">Dels
últims mesos de la seva vida sé que estava molt il·lusionada amb que la meva
mare es casés, que s’estimava molt el meu pare, aquell noi <i>castellà<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>-</i>que, en el cas del papa volia dir andalús-
que havia emigrat per treballar a les mines de carbó. Sé que el dia que va
acompanyar la meva mare a Lleida per comprar roba pel casament, li va dir <b>“Avui
he sigut feliç”</b>. Sé que esperava amb delit que jo nasqués... Però, malauradament,
no ens vam arribar a conèixer. El seu cor malmès no va voler esperar-se.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 150%;"><span style="font-size: medium;">Guardo
moltes més anècdotes d’ella, però tampoc vull estendrem tant ara mateix. En fi,
ella, una dona. Bona, simpàtica, bromista.<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>I amb un punt de candidesa o ingenuïtat infantil que jo crec que he
heretat. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 150%;"><span style="font-size: medium;">Feia
<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>temps que tenia ganes d’escriure aquesta
entrada en el blog. D’ençà que vaig conèixer el fill de la Francisqueta El Sastre
pel Facebook i em va enviar una foto d’ella. Per ell vaig saber que li deien <b>“Maria
Petita”</b>, em va semblar un <i>malnom </i>preciós i entranyable. Aquesta foto
que em va enviar l’Antoni Badia del Sastre jo la desconeixia. Ella està en la
fila d’una processó. Se la veu distreta, amb la mantellina al cap. I crec que
la foto en capta l’ essència, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la mirada
ingènua d’una nena de cinquanta anys. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 150%;"><o:p><span style="font-size: medium;"> </span></o:p></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-cMOxwosZUbw/X4xLue0I0tI/AAAAAAAADbs/BvFhcvfa8F8njdXkrHNWfBzLSxgqF-2_wCLcBGAsYHQ/s361/process%25C3%25B3%2BMaria.png" imageanchor="1" style="font-size: large; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="361" data-original-width="327" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-cMOxwosZUbw/X4xLue0I0tI/AAAAAAAADbs/BvFhcvfa8F8njdXkrHNWfBzLSxgqF-2_wCLcBGAsYHQ/s320/process%25C3%25B3%2BMaria.png" /></a><span style="font-size: medium;"> </span><span style="font-size: x-small;">Ella és la dona petitona que va tercera a la fila</span><span style="font-size: medium;"> </span></div><br /><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%;"><span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 150%;"><o:p><span style="font-size: medium;"> </span></o:p></span></p>àngels guil bietohttp://www.blogger.com/profile/01809496045545376568noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6029383067360412089.post-19793221142474613102020-10-10T04:58:00.001-07:002020-10-10T04:58:30.441-07:00I per fi, la immensa joia!<br /><p><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-LjankSgoVow/X4GfjGcEJpI/AAAAAAAADZI/uI7WMU27UgIkhIVj6_pdb_V5pOMq0KoWwCLcBGAsYHQ/s1621/Datura%2BStramonium%2BTarja.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="934" data-original-width="1621" height="277" src="https://1.bp.blogspot.com/-LjankSgoVow/X4GfjGcEJpI/AAAAAAAADZI/uI7WMU27UgIkhIVj6_pdb_V5pOMq0KoWwCLcBGAsYHQ/w565-h277/Datura%2BStramonium%2BTarja.jpg" width="565" /></a></div><p></p><p><br /></p><p><span style="font-size: medium;">Fa uns anys, força anys, ara no em ve de gust comptar, em presentava en aquest blog com a <i style="font-weight: bold;">escriptora en construcció</i>. No puc pas deixar de considerar-me tal cosa, ni vull deixar de construir-me mai, de fet. Però, amb tot, amb quatre totxanes i sostre d'uralita, <b>ja</b> <b>he publicat!</b> Efectivament, després d'una primera novel·la fallida, després de bregar a contravent amb editorials barrades a escriptors novells, el gentil editor <b>Jordi Castelló</b> de la generosa editorial <b>Stonberg, </b>m'han donat el "sí, vull". </span></p><p><a href="https://1.bp.blogspot.com/-btjUxbzOhuU/X4Gg4ItUUNI/AAAAAAAADZU/zTmAYwppzvk2YmnosivHZjjlLM3p2V7ewCLcBGAsYHQ/s1600/foto%2Barribada%2BLlibres%2B.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="178" src="https://1.bp.blogspot.com/-btjUxbzOhuU/X4Gg4ItUUNI/AAAAAAAADZU/zTmAYwppzvk2YmnosivHZjjlLM3p2V7ewCLcBGAsYHQ/w235-h178/foto%2Barribada%2BLlibres%2B.jpg" width="235" /></a> <span style="font-size: x-small;"><i><b>Aquí fent uns besets al primer exemplar que vaig tenir a les mans</b></i></span></p><p><span style="font-size: medium;">Just començava el confinament que jo obria un email i tot seguit topava amb el meu somni fet realitat. <i style="font-weight: bold;">Datura Stramonium i altres relats </i>es publicaria després de l'estiu. Tot seguit començaria l'estrès de les correccions, triar una cobertat entre un munt de propostes totes xulíssimes, redactar una nota autobiogràfica, buscar una foto. Crec que he trigat més a redactar la breu sinopsi de la contraportada que a escriure el llibre sencer, de tanta pressió i inseguretat que m'assaltaven. I els emails intercanviats amb l'editor, quin patir també! Per dir coses com "per la coberta, m'agrada més aquest disseny que aquest altre", per exemple. Necessitava encertar amb l'estil elegant però no pompós, simpàtic però no poca-solta... És a dir, volia semblar-li, a en Jordi Castelló, una escriptora com déu mana, no fos cas que l'home pensés "aquesta paia és més ruc que un sabató" i que el que anava a publicar, havent sortit de mi, potser no era tant bo, que s'ho repensés i ... </span></p><p><span style="font-size: medium;">Respecte a les correccions, que us puc dir. Si abans de donar per acabada la obra, ja l'havia reescrit i corregit set o vuit vegades! Doncs ara, tornem-hi! Un consell: si us decanteu per aquest ofici d'escriptor, feu coses que us diverteixin a vosaltres mateixos. Afortunadament m'ho he passat genial rellegint <i style="font-weight: bold;">Datura. </i>No vull ni imaginar què deu ser corregir i rellegir llaunes d'aquestes que es publiquen ara, de l'estil biografies de polítics o coses semblants. </span></p><p><span style="font-size: medium;">El cas és que, <i>voilà </i>amics, aquí el teniu, el petit <i style="font-weight: bold;">Datura Stramonium </i>que aguaitant al món de les Lletres i dels lletraferits. Espero que tingui èxit, entenent per èxit que arribi a uns quants lectors. Perquè, en el fons, escriure és oferir estones d'esbarjo a altri . És, en definitiva, compartir. </span></p><p><span style="font-size: medium;">Ah! Compreu-lo a:</span></p><ul style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; margin-bottom: 0cm; margin-top: 0cm;" type="disc"><li class="m_9172456169867476644MsoListParagraph" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm;"><span style="font-size: medium;">Directament a la web: <span style="color: black;"><a data-saferedirecturl="https://www.google.com/url?q=http://www.stonbergeditorial.com/&source=gmail&ust=1602417016734000&usg=AFQjCNFV728aCr0E1UqDP93kmbL3Ru6P_Q" href="http://www.stonbergeditorial.com/" style="color: #1155cc;" target="_blank"><span style="color: #222222; text-decoration-line: none;">http://www.<wbr></wbr>stonbergeditorial.com</span></a></span><u></u><u></u></span></li><li class="m_9172456169867476644MsoListParagraph" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm;"><span style="font-size: medium;">Trucant per telèfon al 933 175 412<u></u><u></u></span></li><li class="m_9172456169867476644MsoListParagraph" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm;"><span style="font-size: medium;">Escrivint un email a: <span style="color: black;"><a href="mailto:stonberg@stonbergeditorial.com" style="color: #1155cc;" target="_blank">stonberg@stonbergeditorial.<wbr></wbr>com</a></span> <u></u><u></u></span></li><li class="m_9172456169867476644MsoListParagraph" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: Calibri, sans-serif; margin: 0cm;"><span style="font-size: medium;">A <span style="color: black;"><a data-saferedirecturl="https://www.google.com/url?q=http://www.amazon.es/&source=gmail&ust=1602417016734000&usg=AFQjCNH8w4Zhy1eM-dR32xOeCTIuIUiaRg" href="http://www.amazon.es/" style="color: #1155cc;" target="_blank">www.amazon.es</a></span> (clicant <a data-saferedirecturl="https://www.google.com/url?q=https://www.amazon.es/dp/8412165187?ref%3Dmyi_title_dp&source=gmail&ust=1602417016734000&usg=AFQjCNFD9TIBN0YuesIm4zDqrsbhA9CCHQ" href="https://www.amazon.es/dp/8412165187?ref=myi_title_dp" style="color: #1155cc;" target="_blank">https<wbr></wbr>://www.amazon.es/dp/<wbr></wbr>8412165187?ref=myi_title_dp</a><span style="color: #444444;"> </span>).</span><span style="font-size: 11pt;"><u></u><u></u></span></li></ul><p class="MsoNormal" style="background: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small; margin: 0px;"><u></u> </p>àngels guil bietohttp://www.blogger.com/profile/01809496045545376568noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6029383067360412089.post-4520116148885110852020-08-10T15:47:00.001-07:002020-08-16T07:03:53.050-07:00El cor d’Anglaterra. I el cor de la vella Europa també<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-NU_HDi9q2IM/XzHHEEjUmDI/AAAAAAAADW8/R9m77Y9ynKMXFwuGv_TevweoSUYcB_p9wCLcBGAsYHQ/s225/iaia%2Bbrexit.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="225" data-original-width="225" src="https://1.bp.blogspot.com/-NU_HDi9q2IM/XzHHEEjUmDI/AAAAAAAADW8/R9m77Y9ynKMXFwuGv_TevweoSUYcB_p9wCLcBGAsYHQ/d/iaia%2Bbrexit.jpg" /></a></div><p></p><p class="MsoNormal"><br /></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">La novel.la de
Jonathan Coe <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">El cor d’Anglaterra</i></b> és un
totxo –en el sentit de llibre gruixut, no pas de pesat– <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>perquè ho té tot. Reflexa, un per un, els
trastorns que afligeixen la nostra Europa. Aquest petit territori dividit en
regions tan pretesament diferenciades i tan iguals en el fons. La <i style="mso-bidi-font-style: normal;">solució</i> populista a aquests trastorns va
canviant de de nom o format en cada país. En el cas d’aquesta novel.la, ambientada
a la Gran Bretanya, la solució va ser el referèndum del Brexit. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Però tant s’hi fa. En el fons és tracta de la
lluita pel poder –una lluita coartada per l’enutjós sistema democràtic–
utilitzant maneres poc o gens democràtiques.<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>Una de les faccions en lluita pretén fidelitzar-nos amb una construcció
complexíssima, contradictòria, repressora i censora disfressada de política
d’esquerra progressista. L’altre bàndol aprofitarà el moment que hom s’ha
convertit en víctima de les mil situacions injustes provocades per la política
dels primers i presentarà la solució a lo bèstia o, en opinió dels primers, a
la manera extrema conservadora. En el cas d’Anglaterra, com tots sabem i contra tot pronòstic, va
guanyar la segona opció.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Potser els ciutadans
ens mereixem una nova classe política, diferent als dos bàndols actuals incloent-hi
els equidistants que salten d’un bàndol a l’altre segons els convé en cada
moment. Al cap i a la fi, el fi últim de l’existència de l’ESTAT és la pau
social.<span style="mso-spacerun: yes;"> La política s'inventa </span>perquè es dictin lleis que substitueixin la llei de la Selva. Per tant, el ciutadà
renuncia a una part del producte del seu treball i l’entrega a un estat perquè
ens solucioni problemes i per viure en una societat en pau. D’això se’n diu
tributar o pagar impostos.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Allò que ens descobreix <i style="font-weight: bold;">El cor d'Anglaterra </i>es que, en
aquesta vella Europa pretesament democràtica, l’estat no ens proporciona ni una
cosa ni altra.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>En comptes de
solucionar-nos problemes, l’estat cada vegada ens complica més la vida amb
normatives, sancions, prohibicions. (La novel.la comença amb la indignació d'un personatge pels radars-trampa que avui omplen les carreteres amb una finalitat únicament recaudatòria. Ens sona? Més
endavant, un altre personatge explica com opta per vendre al mercat xinès la producció de llet de les seves granges ateses les dificultats burocràtiques i les mil reglamentacions que
hauria d’afrontar si volgués vendre la llet al “mercat únic” de la UE.).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Pel que fa a la
pau social, copiaré un paràgraf que il.lustra a la perfecció aquests temps
absurds. El personatge es refereix al Brèxit però ho podriem extrapolar a mil
mogudes més de qualsevol país occidental:<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">“Este referèndum es infame (el Bréxit). Es el
acontecimiento político más <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">deprimente,
divisorio y engañoso</b> que he visto en mi vida. Espero no volver a vivir nada
semejante</span></i><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">”.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Deprimente</span></i></b><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">,</span></b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"> i tant.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">Engañoso</i>:</b> molt!. Entre xarxes
socials, premsa esbiaixada, trucs de tota mena, podem albirar alguna mitja
veritat?<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">Divisorio!!!<o:p></o:p></i></b></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Per acabar,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>vull fer referencia a un passatge que a la
novel.la, lògicament, deu ser pura ficció, però que malauradament, a hores d’ara, ja
és el pa de cada dia a la vida real:<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Una de les
protagonistes, una professora d’universitat, dirigeix un comentari a una alumna
transexual.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Es tracta d’un comentari
que no té res de particular, simplement li pregunta si li costa decidir-se a l’hora de
triar un dia per fer una tutoria. Al cap d’uns dies, descobreix atònita que ha
sigut denunciada per una alumna activista radical.<span style="mso-spacerun: yes;"> La professora a</span>caba sense feina, expedientada, amb la representant sindical que l’ha de defensar fent el mínim per no quedar
pringada, amb els altres professors fent el paper de covards. És a dir, es
converteix en una apestada a l'entorn laboral. Viu una experiència kafkiana,
demencial.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Així i tot, ella és dels
mansos, dels progres i, curiosament, encara justifica aquestes polítiques de correcció a l'àmbit universitari.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>A la novel.la es produeix un moment sublim
quan <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>l’alumna transexual<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>–que no té res a veure amb aquesta denúncia
ni amb la posterior<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>campanya de desprestigi
contra la professora a les xarxes però se sent culpable del que li estan fent a
la seva professora– la va a visitar al seu despatx perquè <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>“ ...<i style="mso-bidi-font-style: normal;">queria
decirte que siento mucho lo que ha pasado. Cuando le conté a Corrie
(l’activista) ... no lo hice en plan de estar destrozada ni nada por el estilo.
No sabia que ella iba a convertirlo en esta locura”<o:p></o:p></i></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Quan professora i
alumna transexual s’acomiaden: <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">“Permanecieron así un rato. Dos personas que en
otra vida podrían haber sido amigas y que ahora mantenian una distancia
prudente, temerosas de abrazarse, temerosas de mostrar sus sentimientos,
entumecidas e inmóviles...”<o:p></o:p></span></i></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">En fi,
m’agradaria dir moltes més coses però no tinc temps.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>De moment, avui, només mostraré una<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>sospita:<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>Quan determinats polítics populistes i determinats activistes (amb
xiringuito ben pagat) s’erigeixen en <i style="mso-bidi-font-style: normal;">pares-defensors</i>
de col.lectius desafavorits (lgtbi, dones, immigrants, etc.), com si una cosa
fos conseqüència de l’altra, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>els tracten
d’incapaços i els converteixen <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>en <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>perpetus menors d’edat. Els embolcallen amb un
coto fluix que no es altra cosa que una fastigosa teranyina. Els fan creure
víctimes i els aboquen a reivindicacions no sempre raonables. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>I al final algú acaba sent el cap de turc. I
aquests caps de turc, aquestes altres víctimes, aquests danys col·laterals, que
no importen a ningú o si importen no podem defensar perquè tenim por (la mateixa
por dels professors companys d’universitat de la protagonista) un dia
reaccionen, es reboten i acaben atacant a qui ells creuen culpable dels seus
mals.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Atacaran al col.lectiu desafavorit,
que d’aquesta manera convertiran en doblement desafavorit. Mai no culparan als
autèntics responsables, als demagogs, als activistes amb xiringuito, als
polítics populistes que els han enredat per guanyar vots.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">NOTA:<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Aquesta ressenya no fa justícia a la novel.la
que, com he dit al començament, ho te tot. I critica moltes més febleses de la
nostra societat que jo aquí he esmentat. A <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>part, pel meu gust, és una obra magnífica i
alhora imprescindible per entendre els temps que estem vivint<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>àngels guil bietohttp://www.blogger.com/profile/01809496045545376568noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6029383067360412089.post-46251480550067059162020-07-10T13:17:00.000-07:002020-07-10T13:17:05.812-07:00Localismes i mots oblidats<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-6QneoEl8DRg/XwjMkpP60uI/AAAAAAAADVI/jPmm-yuBXTst1Pn_AQ6dZygkDVJNv7pTQCLcBGAsYHQ/s1600/Seros.webp" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="504" data-original-width="720" height="224" src="https://1.bp.blogspot.com/-6QneoEl8DRg/XwjMkpP60uI/AAAAAAAADVI/jPmm-yuBXTst1Pn_AQ6dZygkDVJNv7pTQCLcBGAsYHQ/s320/Seros.webp" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-pyuq1DhegAM/XwjMn3zyHsI/AAAAAAAADVM/9tTfiR3QY54MFjt9ILFQBsgIMiT2Ea0CACLcBGAsYHQ/s1600/seros%2B2.webp" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="351" data-original-width="550" height="204" src="https://1.bp.blogspot.com/-pyuq1DhegAM/XwjMn3zyHsI/AAAAAAAADVM/9tTfiR3QY54MFjt9ILFQBsgIMiT2Ea0CACLcBGAsYHQ/s320/seros%2B2.webp" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></u></b></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Quan llegeixo <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>un text que abusa dels localismes <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>se’m fa pesat. O més ben dit, se’m fa pesat si
ens són mots desconeguts. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>En canvi si
pertanyen al meu poble o al nostre passat, llavors em fa molta gràcia.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Als que som romàntics de les llengües ens agradaria
<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>guardar aquestes paules en<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>un museu, exposar-les i compartir-les amb el
món. Un dia, no fa massa,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>fent una
passejada amb el meu germà,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>va deixar
anar una paraula genuïnament serossana:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">–Ets una <b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">poca-latxa</i></b>
–em va engegar. Traduït seria “Ets una poca-solta”? Més o menys.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Estàvem fent broma, és clar. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>El cas és que em va venir el riure, feia
trenta anys o més que no havia sentit aquesta expressió.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Ho vam comentar i,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>com si fos un joc, vam començar a recitar
paraules oblidades.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Em va entristir una
mica quan em va dir que molts d’aquests mots s’estaven perdent.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">–Ara això no ho
diu ningú. Ara els joves parlen com a TV3. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Aquell vespre
vaig buscar una llibreta amb la intenció d’anar apuntant aquestes paraules
serossanes (algunes suposo que pertanyen a tota la comarca) conforme m’anessin
venint .... al cap?<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>No, al cap no.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Conforme m’anessin venint a <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">l’esme</i></b>: <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>heus aquí la primera.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">I les següents
que vaig anar recordant i que tinc apuntades:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Aubergi </span></b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>(prèssic o préssec)<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Pao/ paa</span></b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>( si ho tradueixo per paio/a per mi
no ve a significar el mateix)<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Desustanciat/ desustanciada<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Pataquilla</span></b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">. El que un barceloní diria “patatona”. També com
a insult jocós que no sé com traduir. Per ex. Ets un pataquilla. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Tenir xurra</span></b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Tampoc ho
sé traduir. Per mi no és exactament “tenir mandra” que en serossà seria “tenir <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">perea</b>”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Batuà-redeu<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Regirada</span></b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>“Aquesta xica condueix el cotxe com
una regirada.” Voldria dir que domina la conducció. No ho he sentit mai en
masculí.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Tremendo.</span></b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"> “Aquest xiquet és molt tremendo.” Atrevit i
trapella alhora?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Ferrenyo<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Colló/ collonàs</span></b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Ho traduiríem
com a “ruc i aturat”?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 372.25pt;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Xocant/ xocanta</span></b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">:<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>Com a guapet-atractiu-vistós-simpàtic-llest, tot alhora?<span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 372.25pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 372.25pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Em resulta difícil trobar la paraula estàndard en cada cas, el significat
exacte de cada mot perquè cada paraula conté un símbol molt precís, intraduïble.
<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 372.25pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="mso-spacerun: yes;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 372.25pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Segurament algunes de les paraules
que he esmentat no són exclusives de Seròs o el Segrià.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 372.25pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="mso-spacerun: yes;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 372.25pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Aquestes dues que cito a continuació sé del
cert que no són localismes però han caigut en desús i, en canvi, jo les havia
dir sentit de petita a alguna<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">tia </b></i>o a algun <b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">oncle </i></b><i style="mso-bidi-font-style: normal;">(a Lleida en diuen <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">padrina i padrí</b>):</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 372.25pt;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNormal">
<b><i><span lang="CA"><br /></span></i></b></div>
<div class="MsoNormal">
<b><i><span lang="CA">Ací.</span></i></b></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Xèic.</span></i></b><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">
Recordo perfectament estar enmig d’un hort amb les amigues xorant maduixes (anar
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">a la xorer</b></span></i><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">) i la tia X (no recordo el nom) quant ens va
enxampar, des de l’altra punta del bancal, cridant: Xèic!!”<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />àngels guil bietohttp://www.blogger.com/profile/01809496045545376568noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6029383067360412089.post-20092197298299950092020-06-24T03:42:00.001-07:002020-06-24T03:43:32.378-07:00L'espieta-denuncieta<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-Rt1p-VBvwMY/XvMsO6DAnCI/AAAAAAAADTM/2qYhkR-gH8YsKhnTuuCZM3H_0LjWsl2WgCLcBGAsYHQ/s1600/mujer%2Bespiando.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="183" data-original-width="275" src="https://1.bp.blogspot.com/-Rt1p-VBvwMY/XvMsO6DAnCI/AAAAAAAADTM/2qYhkR-gH8YsKhnTuuCZM3H_0LjWsl2WgCLcBGAsYHQ/s1600/mujer%2Bespiando.jpg" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Si no en teníem
prou amb viure sota el jou d’allò políticament correcte i de passar-nos la vida
amidant cada acte, cada frase, no fos cas que <i style="mso-bidi-font-style: normal;">l’ofendidito </i>de torn et saltés a la jugular, últimament s’ha
desfermat el fenomen que ho acaba de rematar: <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>avui en dia,<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>molesta tot el que fa l’altre, a qui tenim constantment espiat i a qui
immediatament anirem a denunciar. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Anys enrere, denunciar
a l’altre, quedava lleig. Potser recordava massa els temps obscurs de la
postguerra.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Però ara, és un no parar.</span></div>
<div class="MsoNormal">
Tant hi fa que
tu contaminis el planeta amb tota mena
de residus químics, deixalles i plàstics. Pot ser que acabis de llençar les
piles del teu comandament de la tele als peus d’un arbre del parc però tant s’hi
val: acabes de llucar per la finestra una pobra vella deixant una
safateta de amb restes de menjar als gats escanyolits que malviuen entre
contenidors fastigosos d’escombraries. La iaia, és cert, sap que comet un greu
delicte i se sent culpable. Ho fa d’amagat. Diposita la safateta de
porexpan sota el contenidor. Entre tota
la merda escampada al terra, llaunes de
coca-cola, una cadira de plàstic coixa i ampolles d’aigua mineral buides. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<o:p></o:p><br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">És el moment que la
jove del quatre per quatre<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>(la que cada
matí surt contra direcció per estalviar temps quan duu els nens a l’escola<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>-sí, aquells nens tan sensibles a les
infeccions zoològiques i tan al.lergics al pèl de les mascotes que els van portar els Reis-, aquella que té la casa tan neta perquè cada dia, ella
sola, contamina amb els detergents i productes químics una part irrecuperable
del planeta)<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>fa la foto.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>I la reenvia al grup de whtasapp. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>I tothom se suma a la campanya d’assetjament.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>I pengen cartells<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>(ells tenen potestat per fer-ho, són els pijos,
són els amos),<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>prohibint alimentar gats
i amenaçant de la corresponent denúncia.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-n3y9rpYZkqs/XvMsqV8nkBI/AAAAAAAADTc/1aUGCrflL0YDsi-cT3v1n_j1jM8_qM9TgCLcBGAsYHQ/s1600/cotillas.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="168" data-original-width="300" src="https://1.bp.blogspot.com/-n3y9rpYZkqs/XvMsqV8nkBI/AAAAAAAADTc/1aUGCrflL0YDsi-cT3v1n_j1jM8_qM9TgCLcBGAsYHQ/s1600/cotillas.jpg" /></a></div>
<o:p></o:p><br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">I la vella, amb
aquell sentiment d’inferioritat dels mansos, té un disgust, cau per l’escala i
es trenca el fèmur. I els gats es moren de gana perquè ja ningú no en té cura.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Però tu continuaràs
a la teva.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>A més la llei t’empara. Sí,
la llei t’empara perquè les Administracions necessiten calers<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i qualsevol excusa és bona per tipificar
infraccions administratives que serveixin per <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>omplir les arques a base de multes. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Continuaràs a la
teva, llençant la mascareta i els guants al terra quan surts del súper,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>abandonant l’ampolla de l’aigua mineral del
nen a la platja, abandonant el teu gos quan s’ha fet gran i et ratlla el
parquet.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-Hu1rXyOVld8/XvMs9FkiXQI/AAAAAAAADTo/_fBF46pUsdsdGBvbzuuhdWIM2Tzy2YuRACLcBGAsYHQ/s1600/basura%2Bplaya.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="153" data-original-width="329" height="148" src="https://1.bp.blogspot.com/-Hu1rXyOVld8/XvMs9FkiXQI/AAAAAAAADTo/_fBF46pUsdsdGBvbzuuhdWIM2Tzy2YuRACLcBGAsYHQ/s320/basura%2Bplaya.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Però que ni un gra de pinso ni
un gat escanyolit es creuin al teu camí, que no t’ofenguin amb la seva
presència.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">I si després, en
comptes de gats, hi ha rates, no passa res. Hi ha uns productes químics molt
contaminants pel medi però molt efectius contra les plagues. <o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-nTEGnMgkvEI/XvMtFbkEB-I/AAAAAAAADTs/-nhfSGfH23wrur6YiN_-dTCco9f8iwcegCLcBGAsYHQ/s1600/gato.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="202" data-original-width="250" src="https://1.bp.blogspot.com/-nTEGnMgkvEI/XvMtFbkEB-I/AAAAAAAADTs/-nhfSGfH23wrur6YiN_-dTCco9f8iwcegCLcBGAsYHQ/s1600/gato.jpg" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />àngels guil bietohttp://www.blogger.com/profile/01809496045545376568noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6029383067360412089.post-78570406023034080872020-06-11T04:16:00.001-07:002020-06-11T04:16:12.994-07:00Je n'accuse pas mais...<b>El dia que hom es conciencia i decideix deixar una petxada mínima en aquest planeta generós que l'acull. El dia que hom s'adona que el fet d'haver nascut amb aparença humana no va lligat a un títol de propietat il.limitat sobre la Terra ni a cap dret d'explotació, abús i extinció d'latres espècies animals i vegetals. El dia que hom cau en el fet que les generacions futures -si és que sobrevivim com espècie- es cagaran en la puta que ens va parir. El dia que hom gaudeix del privilegi puntual de visitar un parc natural, banyar-se en un mar envoltat de peixets o mossegar un prèssec "ecològic" i, tot seguit, recorda que per als seus avis aquesta excepció era la norma perquè tots els aliments ho eren, d'ecològics, i totes les platges eren salvatges. El dia que hom es consola: si més no el meu Mediterrani és brut i esteril però la pròxima generació hi nedarà esquivant ampolles de plàstic, tampax i guants de làtex. </b><br />
<b> Aquest dia, hom comença a fer coses . Una pot ser comprar fruita ecològica, a granel, en una caixa reutilitzable. Aleshores compra pera i fa el prèssec.</b><br />
<b> Perquè el sistema capitalista tot ho fagocita, de tot s'apropia, tot ho corromp. I el mercat del producte ecològic és això: un mercat. A més un mercat rendible, de moda.</b><br />
<b> Però servidora, que és pot dir que té certa experiència pagesa en el currículum de la vida, arriba -optimista, ingènua i cofoia a la botiga en qüestió- i comença a repassar productes i a preguntar-se:</b><br />
<b><br /></b>
<b>1. Com és possible que les POMES que arriben als vols de setembre, al cap de sis o vuit mesos presentin aquest aspecte lluent, aquesta pell tersa? No haurien d'estar ben arrugades, a hores d'ara?</b><br />
<b>2. Aquests tomàquets, tenen la pell tan dura i són igual d'<i>asaborios</i> que els del súper. M'esperava retomar l'olor, el sabor, la textura d'aquells temps remots.</b><br />
<b>3. Les mongetes tendres. Des de quan pateixen gegantisme?</b><br />
<b>4. Les peres. Vejam. Quan fa quaranta anys vaig treballar a la bàscula de cooperativa de Serós, pesant la fruita que portaven els pagesos, recordo que haviem d'anotar a l'alabarà "pastilla" si la pera presentava un aspecte allargat, amb el cul estirat. Volia dir que el pagés hi havia posat una hormona per fer-la més grossa. I, natualment, aquell gènere es pagava més barat. Després de gairebé mig segle, ingènua de mi, pensava que la "pastilla" estava prohibida. Però veig que tota la pera que es troba al mercat actual presenta aquell aspecte allargat, fins i tot la que es ven com a ecològica! Per tant,<u> JO NO ACUSO, PERQUÈ HO DESCONEC, I NO PUC DEMOSTRAR RES. Nomès vull alertar, qüestionar, preguntar a qui tingui dades. Què està passant?</u></b><br />
<b>AQUÍ UNA MOSTRA GRÀFICA DE LA DIFERÈNCIA: </b><br />
<br />
PERA BLANQUILLA, NATURAL, AMB EL CUL ENDINS<br />
<br />
<br />
<br />
<img alt="" src="" /><br />
<b><br /></b>
<b>PERA BLANQUILLA AMB "LA PASTILLA"</b><br />
<b><br /></b>
<b><img alt="" src="" /></b><br />
<br />
<br />
<b> </b><br />
<b>5. Un últim apunt: Sisplau pagesos, torneu al prèssic de tomata (paraguaio) antic, petitó, maduret, sabrosíssi. Aquests trossos de fusta grossots que venen ara deuen aguantar molt més a la càmara frigorífica però són una incitació a passar de la fruita a la bolleria industrial. </b>àngels guil bietohttp://www.blogger.com/profile/01809496045545376568noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6029383067360412089.post-39722202908572241312017-07-01T10:06:00.001-07:002020-01-13T09:25:41.740-08:00TOT A CENT<i><b>3er Premi Talent de Relat </b></i><br />
<br />
<i> El proppassat dimecres 15 de maig, vaig acudir a una de les millors cites que pot tenir una escriptora: la Gala d'entrega dels Premis Talent, on una servidora rebia el 3er premi en la categoria de relat. </i><br />
<br />
<i><b> </b></i><br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-u65nEZxqQIo/WVfPdoHA2HI/AAAAAAAAC0I/yzfz1Bxz3WgEodg75BuVRSFl0JMoYCknwCLcBGAs/s1600/Premis-Talent-Gala-2017.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="537" data-original-width="1000" height="211" src="https://4.bp.blogspot.com/-u65nEZxqQIo/WVfPdoHA2HI/AAAAAAAAC0I/yzfz1Bxz3WgEodg75BuVRSFl0JMoYCknwCLcBGAs/s400/Premis-Talent-Gala-2017.jpeg" width="400" /></a><br />
<i><b>Jo sóc just la del mig, a primera fila, la de la jaqueta texana</b></i><br />
<i><b><br /></b></i>
<i><b><br /></b></i>
<i><b><br /></b></i></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Jo al minut 57<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe width="320" height="266" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/jg8VwHenTuw/0.jpg" src="https://www.youtube.com/embed/jg8VwHenTuw?feature=player_embedded" frameborder="0" allowfullscreen></iframe></div>
<br />
<br /></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
<i>El lliurament de premis es va fer, ni més ni menys, que a l'emblemàtica <b>Sala Luz de Gas de Barcelona</b>, un espai que, curiosament, m'ha inspirat en algun dels meus relats. I com que sempre que escric m'acompanya la màgia i es produeixen sincronicitats inesperades, un dels membres del jurat ha resultat que era en <b>Jordi Cabré</b>, un dels meus autors preferits i ... encara més... tatxannnn... l'escultura amb la que se'ns ha guardonat és obra de la <b>Helena Agustí Maragall</b>, besneta del meu <b>poeta</b> preferit, <b>Joan Maragall</b>!</i><br />
<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-qcdVBjzgc6I/WVfKfMxLcpI/AAAAAAAACz8/J8YO7VKs9bQtBktngXGx9YFU6GB6pRQXQCEwYBhgL/s1600/19399476_10210075856034343_1711648980324524117_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="960" data-original-width="752" height="320" src="https://4.bp.blogspot.com/-qcdVBjzgc6I/WVfKfMxLcpI/AAAAAAAACz8/J8YO7VKs9bQtBktngXGx9YFU6GB6pRQXQCEwYBhgL/s320/19399476_10210075856034343_1711648980324524117_n.jpg" width="250" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Com podeu veure, és una reproducció de la Sagrada Familia de
Barcelona, numerada i amb el certificat corresponent. Una peça realment
preciosa. <i><b><br /></b></i></td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i><b></b></i></div>
<br />
<i><b> </b></i>
<i>Per acabar no vull menystenir la dotació econòmica, ja que aquests premis, ara per ara, en conjunt, són dels més ben dotats a Catalunya. (Ara digueu-me materialista).</i><br />
<br />
<i>Aquí us deixo<b> l'enllaç</b> per si us ve de gust llegir el meu relat:</i><br />
<br />
<i><b> </b></i>https://docs.google.com/viewerng/viewer?url=https%3A%2F%2Fpremistalent.barcelona%2Fwp-content%2Fuploads%2F2017%2F05%2F%C3%80ngels-Guil-Bieto-TOT-A-CENT.pdf<br />
<br />
<br />
<i>I si us fa gràcia tafanejar la resta de premiats: </i><br />
<br />
https://premistalent.barcelona/edicio-2017/àngels guil bietohttp://www.blogger.com/profile/01809496045545376568noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6029383067360412089.post-32948113160899746362017-07-01T09:20:00.000-07:002017-07-01T09:20:02.272-07:00Si un pecat m'ha de condemnar<!--[if gte mso 9]><xml>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:RelyOnVML/>
<o:AllowPNG/>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]--><br />
<br />
<img alt="No hay texto alternativo automático disponible." class="spotlight" height="200" src="https://scontent-mad1-1.xx.fbcdn.net/v/t1.0-9/13445402_10206962526443049_3792563306595297238_n.jpg?oh=de27ccbe9df5a2bba6e7966cc1b4f50c&oe=59CB911F" width="131" /><br />
<br />
<i><b><span lang="CA" style="background: white; color: #333333; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">«Si un pecat m'ha de condemnar, serà la gola» exclamà Francis Bacon davant el plat de cansalada. A tot això Shakespeare afegí </span><span lang="CA" style="background: white; color: #333333; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">«Postres o no postres, vet aquí el dilema». </span></b></i><!--[if gte mso 9]><xml>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:RelyOnVML/>
<o:AllowPNG/>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:RelyOnVML/>
<o:AllowPNG/>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]--><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>CA</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>AR-SA</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:EnableOpenTypeKerning/>
<w:DontFlipMirrorIndents/>
<w:OverrideTableStyleHps/>
</w:Compatibility>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="267">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin-top:0cm;
mso-para-margin-right:0cm;
mso-para-margin-bottom:10.0pt;
mso-para-margin-left:0cm;
line-height:115%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:"Calibri","sans-serif";
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:Arial;
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:EN-US;}
</style>
<![endif]--><span lang="CA" style="background: white; color: #333333; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>CA</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>AR-SA</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:EnableOpenTypeKerning/>
<w:DontFlipMirrorIndents/>
<w:OverrideTableStyleHps/>
</w:Compatibility>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="267">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin-top:0cm;
mso-para-margin-right:0cm;
mso-para-margin-bottom:10.0pt;
mso-para-margin-left:0cm;
line-height:115%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:"Calibri","sans-serif";
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:Arial;
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:EN-US;}
</style>
<![endif]--><span lang="CA" style="background: white; color: #333333; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Aquest meu microrelat va obtenir el primer premi en la XXVIII Mostra Literària d'Arenys de Munt. Ara ha estat publicat, dintre d'un recull de textos premiats i, a mi, em fa il.lusió de compartir-ho en el meu humil bloc.</span><br />
<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-0g2xr4xduu4/WVfKr-xrCAI/AAAAAAAAC0A/09ainLGCd6so_KiHUp16KrkSEoNRNv3YgCLcBGAs/s1600/19601231_10210138973772247_174213184844415940_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="540" data-original-width="960" height="180" src="https://3.bp.blogspot.com/-0g2xr4xduu4/WVfKr-xrCAI/AAAAAAAAC0A/09ainLGCd6so_KiHUp16KrkSEoNRNv3YgCLcBGAs/s320/19601231_10210138973772247_174213184844415940_n.jpg" width="320" /></a></div>
<span lang="CA" style="background: white; color: #333333; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="background: white; color: #333333; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><span id="goog_1309946424"></span><span id="goog_1309946425"></span><br /></span>àngels guil bietohttp://www.blogger.com/profile/01809496045545376568noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6029383067360412089.post-51333579102651035752015-01-09T15:32:00.001-08:002015-01-09T15:32:48.993-08:00Progres de fireta, integristes i altres ninotsA propòsit dels recents atemptats ocorreguts a França i que estan, ara mateix, trasbalsant el món, aprofito per aportar unes reflexions (que duia pensades de fa temps i que, directament, no tenen res a veure amb el cas) en aquest meu blog tan oblidat. La reflexió tracta sobre els progres de fireta, categoria a la qual de ben segur pertanyo i de la qual seria hipòcrita amargar-me'n ara mateix.<br />
Nosaltres, els progres, entre d'altres quefers, solem dedicarnos a defensar diferents causes. (Quan dic "defensar" em refereixo a defensar-les des del salò de casa, això suposo que ja ho doneu per descomptat.). Ara bé, allò que resulta força curiós és que, per algun estrany motiu, hi ha nobles causes que defensem tothora i de forma apassionada mentre que n'hi ha d'altres, igual de nobles, que directament oblidem. <br />
Pel que fa al tema de la lluita contra la persecució religiosa i la defensa de la llibertat de culte, recordo com es denunciava, fa ja uns quants anys, la persecució de l'estat xinés cap al poble tibetà per la pràctica del budisme. Recordo perfectament la imatge del Dalai Lama ocupant planes de la premsa occidental i, fins i tot, al guapíssim Richar Gere com abanderat d'aquesta causa. Avui en dia s'està produïnt una persecució similar, segurament força més greu tant pel nombre de persones afectades com pel tipus de violència que aquestes pateixen i, en canvi, ningú no en para esment. Em refereixo a la insuportable persecució i masacre dels coptes i d'altres minories cristianes, que s'està produint ara mateix en diferents països de majoria musulmana, i que s'inicia a partir de la tan aplaudida des d'occident "primavera àrab" -la primavera més desastrosa de la història-. D'aquests pobres ningú no en vol saber res. Vaja, que es pot dir que ni el Papa se'n recorda d'aquests infeliços, d'aquestes comunitats que, si més no, amb l'oncle Sadam o amb l'oncle Gadafi, com a mínim, anaven fent. <br />
Per què? Per què no en sabem gaire res d'aquesta persecució? Mireu, aquí està la clau: si ets progre, guai, etc. no pots defensar a cap cristià. Perquè de tota la vida que la progressia va lligada a l'anticlericalisme; va en el pack. Vejam, si ets anticlerical, com t'ho fas per posar-te del cantó de cristians oprimits? Què pensaran de tu els teus amics? Pensaran potser que cada matí vas a missa i cada vespre passes el rosari? Quin horror, no? El cristianisme és poc glamourós, no té res a veure amb el Dalai-Lama, els caps afaitats i les túniques color safrà.<br />
I si no us ho creieu, en teniu una prova amb els d'Amnistia Internacional. Fins i tot un organisme admirable com aquest, tracta aquest tema amb una mena de complexe. Fixeu-vos, si no, en com s'expressen quan tracten el tema a l'Irak (podeu consultar la web): utilitzen les expressions <em>neteja ètnica, </em><em>minories.</em> Amnistia Intenacional, relata amb aquests termes: "una oleada de limpieza étnica contra las minorías está azotando el norte de Irak"... (El estado islámico) "está llevando a cabo despreciables crímenes y ha transformado zonas rurales de Sinyar (norte) en campos de la muerte empapados en sangre en su brutal campaña para borrar todo rastro de la <u>población no árabe y musulmana no suní"</u> ( en realitat volen dir "població cristiana i musulmans no sunís"). En comptes de <em>cristià </em>els anomenen <em>no àrabs? </em>Per què, tot plegat, ho anomenen <em>neteja ètnica </em>quan realment es tracta és d'una <em>persecució religiosa?</em><em> </em>àngels guil bietohttp://www.blogger.com/profile/01809496045545376568noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6029383067360412089.post-84791217523353834592014-09-13T11:02:00.000-07:002014-09-13T11:02:12.495-07:00PESSOA VERSUS POLÍTIC INFERIOR<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-8fzS1KrTGos/VBR86BsRDmI/AAAAAAAAAQ0/XdphxxbC0vw/s1600/pessoa.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-8fzS1KrTGos/VBR86BsRDmI/AAAAAAAAAQ0/XdphxxbC0vw/s1600/pessoa.jpg" /></a></div>
La gran moguda soberanista dels darrers temps està forçant els nostres polítics a posicionar-se d'alguna manera. Aquests -polítics inferiors- evidentment, volen mostrar la imatge que pensen que més vendrà. És a dir, no presenten un ideari polític clar (i català) perquè el ciutadà els voti o no segons les seves preferències. Ans al contrari, ells comencen fent l'estudi de mercat per després oferir la mercadería que mes demanda preveuen que tindrà. El problema ve quan allò que reclama la gent no està tan clar i llavors assitim a l'espectacle patètic del "sí però no", "ara vinc, ara marxo" o "la puta i la ramoneta". Tenim d'exemples, sense anar més lluny, al Duran, que va anar a la "Via" però ara no ha anat a la"V", a la Chacon que, inopinadament, se'n va a Tarragona, i a la impertèrrita i monocord Montserrat Tura que en una tertulia de TV3, en presentar-nos el seu llibre, xerra i xerra per no dir res. <br />
<br />
Al fil de d'aquesta reflexió, compartiré un tastet de Pessoa. Vosaltres només héu de canviar-hi la paraula "poeta" per "polític", i la paraula "sent" per "pensa". Llavors acabareu d'entendre el que us vull dir:<br />
<br />
<strong>«<em>El poeta superior diu el que efectivament sent, El poeta mitjà diu el que decideix sentir. El poeta inferior diu el que considera que ha de sentir»</em></strong><br />
PESSOA/ ÁLVARO DE CAMPOS, <em>Nota a l'atzar (1935)</em><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-G7LwO5108ug/VBSFBpdmijI/AAAAAAAAARE/iMT9iHzerrg/s1600/marx.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-G7LwO5108ug/VBSFBpdmijI/AAAAAAAAARE/iMT9iHzerrg/s1600/marx.jpg" /></a></div>
<br />àngels guil bietohttp://www.blogger.com/profile/01809496045545376568noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6029383067360412089.post-68907209076491613422014-08-27T15:58:00.001-07:002014-08-27T16:21:06.714-07:00Llegir Dostoievski al desert/ Llegir Dostoievski en valencià<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-BewrTDpZD18/U_5grUMfvmI/AAAAAAAAAQY/ViRfgaNuelc/s1600/dostoyevski.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-BewrTDpZD18/U_5grUMfvmI/AAAAAAAAAQY/ViRfgaNuelc/s1600/dostoyevski.jpg" /></a></div>
<br />
He fet de mandatària en varies ocasions i per temes força estranys. Un cop certa persona feia un master de Literatura comparada i, en no poder anar, aquesta persona, a classe, m'hi enviava a mi. Perquè li prengués apunts. D'això fa uns quants anys, i tot haver oblidat gairbé tots els, obviament, interessantissims aprententages, recordo en concret dues sessions. Una amb la Nora Catelli, i la recordo no ja perquè fos interessant, que ho va ser, sinó perquè em sorprengué quan va dir que <em>Rayuela </em>s'ha de llegir als vint any i, curiosament, jo, aquest llibre, el vaig llegir als vols d'aquesta edat. L'altra classe que no oblidaré va ser la del profesor (com que ara el criticaré, no dic el seu nom) que tractava sobre (no me'n recordo)...De fet no recordo res de la classe, tret de dues coses. La primera, que era un plom. I, per aquest motiu, en una mena d'absurda venjança contra el meu mandant per la pèrdua de temps, enmig dels apunts que li prenia hi anava intercalant les poca-soltades i parides que se m'anaven acudint. L'altre record, i el més sorprenent, és que, en un moment donat, el professor aquell va dir que ell llegia Dostoievski al desert, ¡que Dostoievski s'ha de llegir al desert! Crec que el desert on ell havia llegit a l'insigne autor era el del Sahara però vet aquí que tampoc ho recordo bé. I de fet, si me n'he recordat de tot això ha sigut perquè, sense adonar-me'n, a l'hora de proveïr-me de llibres per passar l'estiu, vaig agafar <em>El jugador</em> en una versió valenciana. I he de dir que se m' ha fet estrany llegir com els personatges "es refan de la <em>seua </em>sorpresa...<em>açó</em> els infon ànims...i... van <em>eixint</em> a l'encontre de clients distingits". Potser és que Dostoievski, a banda de llegir-se al desert, també s'ha de llegir en valencià? Li ho preguntaré a la meva amiga Clara de la biblioteca d'Arenys de Munt. A mi em sembla que sí, perquè jo he xalat, amb l'oncle Fedor, aquest estiu. <br />
Per acabar vull compartir uns paràgrafs sublims de <em>El jugador, </em>amb l'advertiment que correspon al final de la novel.la. Així doncs, si no heu llegit el llibre, no us ho mireu, pequè us revelaria, sense voler, el final:<br />
<em></em><br />
<em> «Paga la pena mantenir una vegada el carácter, i jo en una hora puc canviar tot el meu destí.»</em><br />
<em></em><br />
<em> «Vaig guanyar i, vint minuts més tard, eixia del casino amb cent setanta gulden a la butxaca. És un fet! Ves per on! Vet aquí què pot significar l'últim gulden! I què hauria sigut de mi si m'hagués acovardit aleshores, si no m'hagués atrevit a prendre una decisió?</em><br />
<em> Demà acabarà tot!»</em><br />
<br />
Treieu aquestes frases del context del joc i apliqueu-les a la vida! No són genials?àngels guil bietohttp://www.blogger.com/profile/01809496045545376568noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6029383067360412089.post-45440607276168322702013-12-25T12:06:00.000-08:002013-12-25T12:06:00.876-08:00Imposibles tiempos para la lírica<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/DwEELwag81s?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<br />
Hoy ha muerto Germán Copini, el cantante fundador de Siniestro Total y Golpes Bajos. Hoy sus canciones seguramente estarían prohibidas. Él nos cantaba malos tiempos para la lírica, eran los años 80. Hoy no son malos sino directamente imposibles. El "aparato del poder", por llamarlo de alguna manera, distraen nuestra atención con los trucos más viejos del mundo mientras recortan nuestras libertades y nos hacen pasar por el tubo como corderitos. <br />
Por esto, como homenaje a este personaje, y a los aós 80 en general, antes de que lo prohíban, aprovecho para compartir con los lectores de mi blog sus canciones más...¿emblemáticas?<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/XGugplqWtv0?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/ZKGxfGtI9iA?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
àngels guil bietohttp://www.blogger.com/profile/01809496045545376568noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6029383067360412089.post-72512522274211733502013-12-06T08:36:00.000-08:002013-12-06T08:36:08.802-08:00MALOS TIEMPOS PARA LA AUTÉNTICA LIBERTAD
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Calibri;">Nelson Mandela<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>in memoriam<o:p></o:p></span></i></div>
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Calibri;">Arenys de Munt, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>6 de diciembre de 2013<o:p></o:p></span></i><br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: Calibri;">Anoche empecé<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a
celebrar este puente de la Constitución ingresada de urgencias en el hospital
de Mataró por culpa de un disgusto muy gordo<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>que un día contaré. El caso es que,<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>las largas esperes entre prueba y prueba, añadidas a la causa del
disgusto, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>me dieron<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>en qué pensar y he aquí mi artículo
(Aprovechando que hoy se celebra el no sé cuántos aniversario de la
Constitución):<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: Calibri;">Vivimos tiempos malos, cutres, insidiosos y represivos. Ciertamente
<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>nadie<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>de entre quienes detentan el poder (político o mediático) pone en
entredicho, ni hace por derogar, ni una pizca de los derechos y libertades
fundamentales, recogidos en la Constitución. Pero luego vienen la aplicación práctica
y<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>¡ah! eso ya es otro tema.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>¿Qué pasa con el derecho al trabajo? ¿Y el
derecho a una vivienda digna? ¿Y con el derecho, hasta hace poco garantizado, a
la salud? Sin embargo, según mi parecer, eso no es lo peor porque hasta aquí el
ciudadano medio es consciente de que alguna cosa falla, y que todos esos
derechos son papel mojado.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>En mi opinión
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">la perversidad<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>máxima</b> se da en esos casos en los que,
fingiendo una <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>escrupulosa defensa de determinados
derechos<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>(que la muchas veces no son tales),
en realidad se están conculcando<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>otros
hundiendo al sujeto en una penosa indefensión.<span style="mso-spacerun: yes;">
</span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cuando la supuesta protección de
derechos no es otra cosa que un malicioso paripé en el que, en el fondo, lo
único que se busca es salvar las apariencias. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Aunque sea a costa de vulnerar gravemente,
pero de forma no tan evidente para la mayoría de la población,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>otros derechos.</b> La perversión consiste en
emprender una acción para proteger unos supuestos derechos, que no son tales,
de alguien y, en realidad, vulnerar los auténticos derechos del otro sujeto,
quien irremisiblemente irá a parar al vertedero de la <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">indefensión absoluta.</b> <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: Calibri;">De los años ochenta <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>acá este fenómeno ha ido en aumento de forma
preocupante y, aparentemente, nadie, ni siquiera juristas de “renombrado prestigio”<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>parecen <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>percatarse. Aunque a veces sospecho que sí, que
se percatan, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>pero ¿quién es el guapo
dispuesto a pringarse? ¿Quién se atreve a decir que el rey va desnudo? <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: Calibri;">Cuando Zapatero <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>-siempre necesitado montajes para distraer a
la opinión pública de sus pifias económicas- <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>se cargó por la cara el derecho a la
presunción de inocencia en los delitos de violencia<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>machista ( o de género o doméstica...en fin,
como se diga) pensé que los juristas serios clamarían inmediatamente al cielo.
Pero no, nadie abrió la boca.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Es lógico
que al ciudadano de a pie una norma así le parezca correctísima. También me
puede parecer legítimo moler a palos a los asesinos de Marta del Castillo hasta
conseguir que “canten”, por ejemplo.<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>Pero en el Estado de Derecho las regles del juego son otras. Y además
son sagradas. Y cuando son difíciles de entender por el ciudadano normal y lego
en Derecho, tal vez en lugar instaurarnos en <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la cobardía, tendríamos que optar por
mantenernos firmes y, si es necesario, abrir debates sociales serios, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que lleguen a hacer entender a la gente normal
los fundamentos de este tipo de estado.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: Calibri;">Pero parece que no, que cobardemente vamos a seguir
instaurados en la comodidad. ¿Para qué vas a aguantar que te llamen machista
por defender la presunción de inocencia en determinados delitos? <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>No, nos vamos a arriesgar a que nos llamen
racistas, homófonos o fascistas, aunque sepamos que es falso y simplemente se
trate de un recurso fácil<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>e injusto que
utilizaran nuestros enemigos cuando tratamos de decir o hacer en libertad. ¿Para
qué vamos a complicarnos la vida?<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: Calibri;">Lo peor es que por esta desidia, los de arriba, los
poderosos, aprovechan para ir recortando día a<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>día nuestra libertad. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: Calibri;">Desde los años ochenta nos estamos cargando, contentos y
convencidos, el primer gran derecho , la madre de todos los derechos: LA
LIBERTAD. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<span style="font-family: Calibri;">PD: Veo ahora mismo a Rubalcaba, Cospedal y tota la patulea
haciendo declaraciones en TV sobre nuestra Constitución. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Para<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>los políticos actuales sólo parece existir <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la parte que trata de la estructura del
Estado,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>es decir, su discurso se centra
en cómo y cuantos intermediarios<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>necesitamos<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>para ofrecer el
producto al ciudadano y de cómo se repartirán entre ellos el pastel.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Yo considero más importante el título que
trata de los derechos fundamentales y las libertades públicas: derecho a la
vida, a la integridad física, a la intimidad, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">a la dignidad</b>, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">a la
presunción de inocencia...<o:p></o:p></b></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<o:p><span style="font-family: Calibri;"> </span></o:p></div>
àngels guil bietohttp://www.blogger.com/profile/01809496045545376568noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-6029383067360412089.post-66559299316138866372013-12-01T03:06:00.003-08:002013-12-01T03:06:53.882-08:00Gat i escriptor: una simbiosi inevitable<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-uKmTaiUrBc4/UpsF9bKBTMI/AAAAAAAAAKY/KmWaNNXdkmw/s1600/tumblr_mjmcc8efHb1qdjda6o1_400.jpg" height="320" width="211" />Us sona aquesta foto? És Hemingway intentant escriure amb el seu gat empremprenyant. Tota persona tenidora de bèstia consentida (especialmente gat) sap que és imposible dur una vida sense obstacles, sense esopegar a tothora amb l'animal emprenyador. La meva tasca d'escriptora també va lligada a la càrrega del gat carregós. Els meus gats no són excepció i, inexorablement, me'ls trobaré ajeguts a sobre el llibre o els papers que em disposava a llegir. Quan per fi pugui esgarrapar una estona per seure daban l'ordinador, aprofitant la visita de la musa, el gat, com impulsat por un resort, per una mena d'instint felí, no trigarà a començar a passejar-se per sobre el teclat. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-o0rK4fIylO4/UpsQO6ywfPI/AAAAAAAAAKo/p2VfyZpBEXw/s1600/DSC_0299.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-o0rK4fIylO4/UpsQO6ywfPI/AAAAAAAAAKo/p2VfyZpBEXw/s1600/DSC_0299.JPG" height="240" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
Mentrestant apareixerà un segon gat, miolant exigent davant la finestra. Si és fora, és que vol entrar. I si ja és dintre de casa, voldrà sortir per al cap de pocs minuts voler tornar a entrar. En el millor dels casos, el gat i tu, arribareu a una entente: a canvi que ell se s'estigui quiet, el deixaràs dormir sobre la falda. Per fi gauriràs d'un temps preciós de llibertat per poder centrar-te en la feina, un temps que es perllongarà fins que se t'adormi la cama. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
Tots aquest bestials destorbs -a banda de molts d'altres que algún dia us explicaré- fan que la meva tasca d'escriptora, dura per se, duríssima si comptem amb que és no-remunerada (de moment! Nostre Senyor m'escolit i em faci rica ben aviat), sigui realment meritòria. .</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
Us adreço, doncs, un consell ( tot i que jo mai no l'he sabut aplicar): Preneu-vos-ho amb filosofía</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-uWz7nwR87aE/UpsQuxzQLGI/AAAAAAAAAKw/HTNHQxmZPSw/s1600/tumblr_muzl9pW2FE1rghpiso1_500%5B1%5D.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-uWz7nwR87aE/UpsQuxzQLGI/AAAAAAAAAKw/HTNHQxmZPSw/s1600/tumblr_muzl9pW2FE1rghpiso1_500%5B1%5D.jpg" /></a></div>
àngels guil bietohttp://www.blogger.com/profile/01809496045545376568noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6029383067360412089.post-67603777057396623192013-11-22T14:20:00.001-08:002013-11-22T14:24:04.686-08:00¿Los ciudadanos somos tonto-l'habas o simplemente buenas-fés<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-4DJe9KB3O-c/Uo_XJuCq09I/AAAAAAAAAHM/zR609GoeQu0/s1600/ajuntament.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="http://2.bp.blogspot.com/-4DJe9KB3O-c/Uo_XJuCq09I/AAAAAAAAAHM/zR609GoeQu0/s640/ajuntament.jpg" width="488" /></a></div>
<em><strong></strong></em><br />
<em><strong>Entrada dedicada a mis amigas, las bestias.</strong></em><br />
Hace muchos años que, con gran pesar, constaté en mi misma que tenía demasiada buena fe como para ir por la vida. Más adelante tuve que asumir definitivamente que directamente era una tonta-l'haba y que lo mejor en este caso era aceptar y apechugar con las consecuencias. Pero de hecho me doy cuenta que no soy la única. Es más, creo que a base de palos voy espabilando hasta llegar a convertirme en una persona especialmente perspicaz. Y en mi recién adquirida perspicacia acabo de descubrir la nueva táctica de los ayuntamientos para colarnos nuevos impuestos. El ayuntamiento hace lo siguiente:<br />
1. Busca un tema que divida a la población.<br />
2. Aplica, con la excusa del bien común y el interés general, un impuesto pequeño, poca cosa, de entre unos cinco a siete euros a la parte de población señalada. La parte de la población señaladora se congratula de que se grave a los "malos". Y la parte señalada, con cierto complejo de culpa, acepta el impuesto sin rechistar porque, por cinco tristes euros, tampoco vale la pena complicarse la vida.<br />
3. En un par de años el ayuntamiento sube el impuesto descaradamente. Pero la gente ya ha digerido este impuesto como parte de sus obligaciones y, si pueden, lo continuarán pagando religiosamente. <br />
Por ejemplo, el ayuntamiento de Mataró<br />
1 Hace sentir mal a los dueños de animales domésticos, porque ensucian, molestan, etc. al ciudadano virtuoso. <br />
2. Les aplica una tasa de 7 euros por mascota<br />
3. Al cabo de un par de años les sube la tasa a 30 euracos por mascota. Sin ir más lejos: dos perros y dos gatos te costarán 120 euros al año. No está mal. <br />
4. O pasas por el aro o te conviertes en ciudadano marginal, de los que no cumplen con sus obligaciones ciudadanas. Vaya que a partir de ahora serás de los malos.<br />
<br />
Para acabar os dejo la circular del ayuntamiento de Vallgorguina que se acaba de subir al carro y esta preparando la vaselina. De momento todo es suave, es por tu bien, etc. Te gustará y todo. Por favor, fíjense en el detalle de que, el susodicho ayuntamiento, te conmina a censar aunque el animal ya lleve puesto el chip y por tanto esté inscrito en el archivo del colegio de veterinarios. ¿Es que somos idiotas?<br />
<br />àngels guil bietohttp://www.blogger.com/profile/01809496045545376568noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6029383067360412089.post-11972205269841392522013-10-21T12:57:00.001-07:002013-10-21T12:57:10.157-07:00Petits detalls que ens toquen la pera<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-JfxnuP3s10Y/UmWHAEgM86I/AAAAAAAAAGk/eFfU6IBRmK4/s1600/Groucho.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://4.bp.blogspot.com/-JfxnuP3s10Y/UmWHAEgM86I/AAAAAAAAAGk/eFfU6IBRmK4/s320/Groucho.jpg" width="291" /></a></div>
<br />
I tot d'un plegat em ve al cap la gran pregunta? No hi havia caigut, sincerament. Jo vinga dir ( i escriure) <em>blog, blog, blog. </em>I llavors, com un flash, una veueta al cap em diu <em>"Blog, no: és diu bloc" </em>i el desvaguerat que, com tu mateixa, perd el temps en aquestes tasques s'anomena "blocaire". <br />
Eh que sí? Doncs no! Mireu que diuen les autoritats en la matèria:<br />
<a href="http://www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/170/">http://www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/170/</a><br />
<br />
<h3>
La Secció Filològica es decanta per <em>blog</em><span class="peuFoto"></span></h3>
El diccionari normatiu recull, en la seva darrera actualització, la forma <a href="http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=blog&operEntrada=0" target="_blank" title="blog"><strong>blog</strong></a> per designar la “Pàgina web, generalment de caràcter personal, que té una estructura cronològica que s’actualitza freqüentment i presenta informació o opinions sobre temes diversos”. D’acord amb aquesta decisió, la “Persona que crea i gestiona un blog” o l’”Internauta que sol navegar per blogs” s’anomena en català <a href="http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=bloguer&operEntrada=0" target="_blank" title="bloguer"><strong>bloguer</strong> </a>o <a href="http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=bloguer&operEntrada=0" target="_blank" title="bloguera"><strong>bloguera</strong></a>.<br />
<br />
La decisió va ser aprovada el mes de novembre passat per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, que va estudiar el cas a petició del Consell Supervisor del TERMCAT. El Consell Supervisor havia aprovat l’any 2005 les formes <em>bloc</em> i <em>blocaire</em>, ara desestimades, per a designar, respectivament, aquests conceptes.<br />
<br />
El motiu bàsic que ha menat la Secció Filològica a proposar el canvi de <em>bloc</em> per <em>blog</em> (i de <em>blocaire</em> per <em>bloguer -a</em>) és el fet que <em>blog</em> s’ha estès en català molt més que <em>bloc</em>: s’utilitza en la majoria de mitjans de comunicació catalans, és la forma que fan servir la major part d’universitats catalanes i ha estat defensada per diversos especialistes.<br />
<br />
El TERMCAT, seguint la decisió de l’Institut d’Estudis Catalans, difondrà a partir d’ara les formes <strong>blog</strong> i <strong>bloguer bloguera</strong> des dels seus productes terminològics.àngels guil bietohttp://www.blogger.com/profile/01809496045545376568noreply@blogger.com0