viernes, 10 de julio de 2020

Localismes i mots oblidats





Quan llegeixo  un text que abusa dels localismes  se’m fa pesat. O més ben dit, se’m fa pesat si ens són mots desconeguts.  En canvi si pertanyen al meu poble o al nostre passat, llavors em fa molta gràcia.  Als que som romàntics de les llengües ens agradaria  guardar aquestes paules en  un museu, exposar-les i compartir-les amb el món. Un dia, no fa massa,  fent una passejada amb el meu germà, va deixar anar una paraula genuïnament serossana:

–Ets una poca-latxa –em va engegar. Traduït seria “Ets una poca-solta”? Més o menys.

 Estàvem fent broma, és clar.  El cas és que em va venir el riure, feia trenta anys o més que no havia sentit aquesta expressió.  Ho vam comentar i,  com si fos un joc, vam començar a recitar paraules oblidades.  Em va entristir una mica quan em va dir que molts d’aquests mots s’estaven perdent.

–Ara això no ho diu ningú. Ara els joves parlen com a TV3.

Aquell vespre vaig buscar una llibreta amb la intenció d’anar apuntant aquestes paraules serossanes (algunes suposo que pertanyen a tota la comarca) conforme m’anessin venint .... al cap?  No, al cap no.  Conforme m’anessin venint a  l’esme:  heus aquí la primera.

I les següents que vaig anar recordant i que tinc apuntades:

Aubergi  (prèssic o préssec)
Pao/ paa  ( si ho tradueixo per paio/a per mi no ve a significar el mateix)
Desustanciat/ desustanciada
Pataquilla. El que un barceloní diria “patatona”. També com a insult jocós que no sé com traduir. Per ex. Ets un pataquilla.
Tenir xurra.  Tampoc ho sé traduir. Per mi no és exactament “tenir mandra” que en serossà seria “tenir perea”.
Batuà-redeu
Regirada.  “Aquesta xica condueix el cotxe com una regirada.” Voldria dir que domina la conducció. No ho he sentit mai en masculí.
Tremendo. “Aquest xiquet és molt tremendo.” Atrevit i trapella alhora?
Ferrenyo
Colló/ collonàs.  Ho traduiríem com a “ruc i aturat”?
Xocant/ xocanta:  Com a guapet-atractiu-vistós-simpàtic-llest, tot alhora?       
          
Em resulta difícil trobar la paraula estàndard en cada cas, el significat exacte de cada mot perquè cada paraula conté un símbol molt precís, intraduïble.  

 Segurament algunes de les paraules que he esmentat no són exclusives de Seròs o el Segrià.  

Aquestes dues que cito a continuació sé del cert que no són localismes però han caigut en desús i, en canvi, jo les havia dir sentit de petita a alguna tia o a algun oncle (a Lleida en diuen padrina i padrí):

Ací.
Xèic. Recordo perfectament estar enmig d’un hort amb les amigues xorant maduixes (anar a la xorer) i la tia X (no recordo el nom) quant ens va enxampar, des de l’altra punta del bancal, cridant: Xèic!!”



No hay comentarios:

Publicar un comentario