L'oncle Pla de la boina

Avui em retrataré com a dona poc llegida. És igual, seré sincera: Mai no havia llegit Pla. Perquè em feia por i mandra. L'única cosa que en sabia d'ell era que s'autodefinia com "un pagés". Certament, les històries que puguin escriure els pagesos, vells i amb boina no em criden gens. Però vet aquí que, fent neteja i remenant golfes, m'he trobat un Quadern gris que, per pur avorriment en no tenir cap altra lectura a l'abast, vaig començar-me a llegar. Quina sorpresa, el jove Pla!
     Per començar, sense tenir a veure amb la seva literatura, vull reivindicar la imatge del Pla jove. Per què n'he buscat fotos per internet, us preguntareu. Doncs perquè de seguida, en començar-lo a llegir, ja vaig intuir que de jove havia de ser per força un paio atractiu. Res a veure amb allò que jo m'imaginava: el llegeixo i me'l imagino aquella mena d'homes malotes, tan irresistibles per a les dones. D'aquells homes que ens fan patir, és a dir, dels que ens agraden.

Penseu que són fotos fetes als any 20!!!