Anecdotari de "Tren de nit" (1)

[El propassat mes de març va sortir publicada la meva primera novel.la Tren de nit. Aquest és el primer capítol d'un recull d'anèdotes relacionades amb els personatges, l'època o la ciutat de París on se situa la història. Podeu trobar una sinopsi i els primers capítols de Tren de nit a la web de Stonberg Editorial] 

https://www.stonbergeditorial.com/product-page/tren-de-nit-%C3%A0ngels-guil 

Cortázar i Rayuela (1)

S'han vessat merescudíssims rius de tinta per parlar de Julio Cortázar i de la seva novel.la Rayuela i jo no podria aportar res nou o interessant. El que pretenc aquí simplement és explicar com s'infiltra aquesta obra mestra a la meva novel.la Tren de nit a través d'un personatge. Per tant, només apuntaré, per a qui ho desconegui, que entre els anys 60 i els 70 del segle passat, al món de les LLetres, es va produir un extraodinari fenomen  anomenat el Boom de la Literatura Llatinoamericana que ens va descobrir autors fascinants, entre d'altres els dos Nobels Garcia Márquez i Vargas Llosa. D'entre tots aquests autors, el més carismàtic sota el meu parer, va ser Julio Cortázar. I el boom del boom, també a parer meu, de tota aquesta literatura, esclata amb la seva novel.la Rayuela.

A Tren de nit, el personatge del Néstor viatja de Barcelona a París cercant paisatges i personatges de Rayuela. És un estudiant argentí com l'autor, mitòman com tots els joves.  Pot sorprendre que el Néstor no hagués reparat en Cortázar abans d'arribar a Barcelona, però hem de tenir en compte que som a 1985. En aquest moment l'Argentina acaba de liquidar la dictadura militar de Videla i Cortázar és un autor que viu a París des de 1951 i, tots els anys de dictadura, se sent en un "exili cultural". Efectivament, en el seu país havia estat proscrit i censurat fins aleshores. Un detall curiós és que, amb la democràcia acabada d'estrenar, el nou president de l'Argentina, Raúl Alfonsín, menystindrà aquest gran autor fins el punt de no rebre'l, quan aquest torna de visita el 1983, dos mesos abans de morir. 

Hi ha diverses teories que apunten al perquè Alfonsín va actuar així, i de passada triava com a intel.lectual oficial del nou règim a Ernesto Sábato. Aquí una de les teories, publicada al diari El extremo Sur:

https://www.elextremosur.com/nota/26007-alfonsin-no-recibio-a-cortazar-en-1983-por-consejo-de-brandoni/

Rayuela i el jovent

Després de concebre, per a la meva novel.la, el personatge del Néstor com un jove fascinat amb Rayuela, la màgia que acompanya sempre l'escriptor (o potser és l'algoritme d'internet) em va fer ensopegar amb una revelació del mateix Cortázar que feia quadrar la meva història. Aquesta revelació la fa en una entrevista amb el gran periodista Joaquín Soler Serrano en el mític programa "A Fondo" a RTVE, l'any 1977. Cortázar explica com es va sorprendre, quan ell, que pensava que havia escrit una novel.la adreçada a lectors de la seva generació, descobria que "Los verdaderos lectores de Rayuela han sido los jóvenes". 

(Si us interessa l'entrevista, ho trobareu al moment 1:26:33 d'aquest vídeo:

https://youtu.be/XFb-hJc-y1g?si=rhygXPRbaNsuJKL-

El cas és que, com he apuntat, a la meva novel.la, el Néstor viatja a París amb la intenció d'emprendre una mena de ruta literària enamorat de la novel.la Rayuela. I, aquest jove argentí, fa aquestes coses perquè és jove i és mitòman. Quan em pregunten si la Sara, que és la protagonista de Tren de nit, c'est moi, responc una mica esverada que no. Si heu llegit la novel.la entendreu el perquè. Però, d'altra banda, sí que confessaré hi ha una part de moi en el Néstor. Perquè, igual que ell,  a 22 anys, jo vaig flipar amb Rayuela. La vaig llegir de diverses maneres, la vaig subratllar, acotar, vaig prendre'n notes. I de nou la màgia va fer que, en una mudança, em trobés el llibre i se m'acudís aquest personatge del Néstor, fascinador i una mica capullo, una mica Horacio Oliveira (que és el protagonista de Rayuela).

Aquí una mostra del meu vell exemplar, comprat a 1985, amb un punt de llibre, dels que solia reciclar de la biblioteca pública de Lleida del carrer la Palma.