Literary criticism
La torna (Datura
Stramonium i altres relats)
Primer de tot: la situació i com l´has
enganxada. La mèdium i la seva client que no té fre ni mesura i que està ja
addicta als consells que li puguin arribar dels més enllà. L'´allargament
infinit de la sessió, en la qual la tensió va pujant i l´stress de la mèdium
arriba al límit. És una situació molt reconeixible i efectiva: que sigui una
mèdium, o un astròleg, o un psicòleg o un psiquiatra, la situació valdria
igual, perquè el que compta és com elabores la tensió i com l´encontre es va
tornant insuportable.
Segon, el
costumisme. Per mi aquesta és la fortalesa més gran del conte. Poses les
dues protagonistes en un intercanvi on es veuen les seves costums, les
expressions que fan servir en el dia a dia, la seva quotidianitat sovint
absurda. Els cortinatges ja vinguts a menys, l´olor d´encens per a la
preparació escènica de la mèdium, la dependència del mòbil i a recerca del
“xute” emocional que té la clienta. Fins i tot el preu que li cobra per tal que
tot surti a compte, amb 10 euros menys per a poder dir que li fa una tarifa
“d´amiga”…Es revela un dia a dia fet de rituals consoladors i d´una certa
buidor de fons. Totes dues protagonistes estan insatisfetes, de maneres molt
diferents. Amb aquesta mena de detalls, he rigut força.
Després, la idea
del tren i de la seva marxa. Aquesta és una imatge que és molt tradicional i
que s´ha fet servir molt, però tu has sabut jugar-hi amb molta prudència: al
mateix temps és un tren que ha de marxar poca estona després de la sessió, i
que es perdrà a causa d´aquesta, i és també el tren, o els molts trens, que es
van perdent a la vida, l´un rere l´altre fins que es tem que el proper podrà ser ja l´últim.
I sobretot el
final: en tres trams, un en el qual la noia s´ adona que està en un cercle
viciós que no s´acaba mai, un altre en el qual se n´adona que és un somni o
malson, un “estat paradoxal”, i un altre en el qual l´”estat paradoxal”
s´identifica amb la pròpia vida i ella pensa en aquell tren que va marxar ja fa
temps, la cita determinant amb la germana que no va arribar a tenir lloc. Aquí
al final, però, el tren pot ser també molts trens que ja se n´han anat.
Afegeixo una crítica que crec que és necessària: encara que és evident que la
situació està allargada per a esdevenir un malson, crec que igualment al conte
li sobren unes dues pàgines de conversa entre les dues protagonistes. Tot i
això, aquest és l´únic defecte real que li he trobat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario