sábado, 10 de octubre de 2020

I per fi, la immensa joia!




Fa uns anys, força anys, ara no em ve de gust comptar, em presentava en aquest blog com a escriptora en construcció.  No puc pas deixar de considerar-me tal cosa, ni vull deixar de construir-me mai, de fet. Però, amb tot,  amb quatre totxanes i sostre d'uralita, ja he publicat! Efectivament, després d'una primera novel·la fallida, després de bregar a contravent amb editorials barrades a escriptors novells, el gentil editor Jordi Castelló de la generosa editorial Stonberg, m'han donat el "sí, vull". 

 Aquí fent uns besets al primer exemplar que vaig tenir a les mans

Just començava el confinament que jo obria un email i tot seguit topava amb el meu somni fet realitat.  Datura Stramonium i altres relats es publicaria després de l'estiu.  Tot seguit començaria l'estrès de les correccions, triar una cobertat entre un munt de propostes totes xulíssimes, redactar una nota autobiogràfica, buscar una foto. Crec que he trigat més a redactar la breu sinopsi de la contraportada que a escriure el llibre sencer, de tanta pressió i inseguretat que m'assaltaven.  I els emails intercanviats amb l'editor, quin patir també! Per dir coses com "per la coberta, m'agrada més aquest disseny que aquest altre", per exemple. Necessitava encertar amb l'estil elegant però no pompós, simpàtic però no poca-solta... És a dir, volia semblar-li, a en Jordi Castelló, una escriptora com déu mana, no fos cas que l'home pensés "aquesta paia és més ruc que un sabató" i que el que anava a publicar, havent sortit de mi, potser no era tant bo, que s'ho repensés i ... 

Respecte a les correccions, que us puc dir. Si abans de donar per acabada la obra, ja l'havia reescrit i corregit set o vuit vegades! Doncs ara, tornem-hi!  Un consell: si us decanteu per aquest ofici d'escriptor, feu coses que us diverteixin a vosaltres mateixos. Afortunadament m'ho he passat genial rellegint Datura. No vull ni imaginar què deu ser corregir i rellegir llaunes d'aquestes que es publiquen ara, de l'estil biografies de polítics o coses semblants. 

El cas és que, voilà amics, aquí el teniu, el petit Datura Stramonium que aguaitant  al món de les Lletres i dels lletraferits.  Espero que tingui èxit, entenent per èxit que arribi a uns quants lectors. Perquè, en el fons, escriure és oferir estones d'esbarjo a altri . És, en definitiva, compartir. 

Ah!  Compreu-lo a:

 

No hay comentarios:

Publicar un comentario