Ja he començat a captar

Ahir, dilluns, a les 10,45 pm, vaig començar a enviar la meva novel.la a diferents editorials ( de fet a totes de les que n'he aconseguit l'adreça electrónica). Cap resposta de moment. Espero trobar algún editor amb ganes de fer-se ric de debó perquè la meva novel.la, i ara me n'adono, és una mescla de Últmas tardes con Teresa i Crepúsculo. És a dir: ho té tot.

Canviant de tema, penso que escriure en un blog que no llegeix ningú, tal com faig jo ara mateix, no deixa de ser una acció original. Aprofitaré, doncs per continuar parlant de Josep Pla. Vejam, insisteixo, la qüestió és ¿per què s'han amagat tan curosament les fotos d'en Pla quan era jove? ¿Potser els lletraferits escarransits d'avui en dia han organitzat alguna mena de complot per evitar comparacions? Sí, potser ningú més pensa com jo, però pel meu gust Pla era un tio bo.


Mi-te'l que guapo!      

 

Ara inclouré uns paràgrafs del Quadern gris que són calcats a allò que hauria pogut ser el meu diari de joventut perquè em passava exactament el mateix.  Per començar, en aquest primer paràgraf, és el que més m'ha sobtat. Es veu que Pla va estudia la mateixa tediosa i odiosa carrera que servidora. Coincideix amb mi en:  

"Hauria, és evident, d'estudiar, de repassar els llibres de text, per treure'm de sobre aquesta pesada carrerad'advocat. No hi ha manera. Si sovint no puc resistir la temptació de llegir els papers que trobo pels carrers, davant d'aquesta classe de llibres la curiositat se'm tanca amb pany i clau. "

Més endavant verbalitza una sensació que he tingut durant una pila d'anys, fins que no m'he començat a fer vella,  en què he sigut una noctàmbula empedernida:
"De vegades sento que no seré mai un home de matí. Cada dia és menor la meva curiositat per aquestes hores del dia. Quan m’hi llevo i surto de casa tinc la impressió de trencar les oracions de la gent, de molestar-la, per dir-ho ràpid. Al matí la gent té feina, va aquefereda, fa el seu comerç i les seves diligències i no vol ser destorbada. Al matí, personalment, no tinc res a fer –res a fer en les coses que la gent sol fer al matí. La meva presència matinal entre els altres és una interferència empipadora, desagradable i sobrera. Per això aquestes hores em semblen els moments del dia més inútils, més desproveïts de sentit i de finalitat, més negligibles. És molt possible que em llevi tard tota la vida per delicadesa, per no posar bastons a les rodes, per no trencar les oracions de l’altra gent."

Genial el jove Pla, oi?