Que el món estigui dividit entre rics i pobres
ja m’està bé. Però, per la mort de Déu! que no ni hagin tants-tants de rics! Perquè contra més persones riques poblin el planeta, més consum superflu i en
conseqüència més degradació mediambiental. I és que esser ric sense vanar-se’n
no té sentit, alhora que l’única manera que tenen ells per vanar-se’n es
acumular bens de consum, despilfarrar i contaminar desaforadament. Sense anar
més lluny, fas una passejada per la costa i tot són barcos: una plaga de
contaminants i oliosos barcos de recreo. I sí, ja ho és de bonic admirar un
paisatge marítim i albirar de tant en tant alguna barqueta llunyana, la del
pescador o la del ric de tota la vida. Però aquesta invasió dels darrers temps,
de nou-riquisme vanitós i contaminant, incívic, inculte, hortera, amb nul.la consciencia
ecològica, és l’autèntic problema del planeta. I l’única manera ( vull dir
dintre del marc legal) de lluitar-hi seria bombardejar-los amb impostos que
gravessin el luxe i la contaminació. És a dir, que si vols barquet al Port
Balís, noi, paga’ns a la resta de ciutadans per empastifar-nos la costa. Pagueu
nois. I pagueu tant que només pugueu quedar-vos, al planeta dels bitllaires,
els quatre rics de veritat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario