Progres de fireta, integristes i altres ninots

A propòsit dels recents atemptats ocorreguts a França i que estan, ara mateix, trasbalsant el món, aprofito per aportar unes reflexions (que duia pensades de fa temps i que, directament, no tenen res a veure amb el cas) en aquest meu blog tan oblidat. La reflexió tracta sobre els progres de fireta, categoria a la qual de ben segur pertanyo  i de la qual seria hipòcrita amargar-me'n ara mateix.
     Nosaltres, els progres, entre d'altres quefers, solem dedicarnos a defensar diferents causes. (Quan dic "defensar" em refereixo a defensar-les des del salò de casa, això suposo que ja ho doneu per descomptat.). Ara bé, allò que resulta força curiós és que, per algun estrany motiu, hi ha nobles causes que defensem tothora i de forma apassionada mentre que n'hi ha d'altres, igual de nobles, que directament oblidem.
     Pel que fa al tema de la lluita contra la persecució religiosa i la defensa de la llibertat de culte, recordo com es denunciava, fa ja uns quants anys, la persecució de l'estat xinés cap al poble tibetà per la pràctica del budisme. Recordo perfectament la imatge del Dalai Lama ocupant planes de la premsa occidental i, fins i tot, al guapíssim Richar Gere com abanderat d'aquesta causa. Avui en dia s'està produïnt una persecució similar, segurament força més greu tant pel nombre de persones afectades com pel tipus de violència que aquestes pateixen i,  en canvi, ningú no en para esment. Em refereixo a la insuportable persecució i masacre dels coptes i d'altres minories cristianes, que s'està produint ara mateix en  diferents països de majoria musulmana, i que s'inicia a partir de la tan aplaudida des d'occident "primavera àrab" -la primavera més desastrosa de la història-. D'aquests pobres ningú no en vol saber res. Vaja, que es pot dir que ni el Papa se'n recorda d'aquests infeliços, d'aquestes comunitats que, si més no,  amb l'oncle Sadam o amb l'oncle Gadafi, com a mínim, anaven fent.
     Per què? Per què no en sabem gaire res d'aquesta persecució?  Mireu, aquí està la clau: si ets progre, guai, etc. no pots defensar a cap cristià. Perquè de tota la vida que la progressia va lligada a l'anticlericalisme; va en el pack. Vejam, si ets anticlerical, com t'ho fas per posar-te del cantó de cristians oprimits? Què pensaran de tu els teus amics? Pensaran potser que cada matí vas a missa i cada vespre passes el rosari? Quin horror, no? El cristianisme és poc glamourós, no té res a veure amb el Dalai-Lama, els caps afaitats i les túniques color safrà.
      I si no us ho creieu, en teniu una prova amb els d'Amnistia Internacional. Fins i tot un organisme admirable com aquest, tracta aquest tema amb una mena de complexe. Fixeu-vos, si no, en com s'expressen quan tracten el tema a l'Irak (podeu consultar la web): utilitzen les expressions neteja ètnica, minories. Amnistia Intenacional, relata amb aquests termes: "una oleada de limpieza étnica contra las minorías está azotando el norte de Irak"... (El estado islámico) "está llevando a cabo despreciables crímenes y ha transformado zonas rurales de Sinyar (norte) en campos de la muerte empapados en sangre en su brutal campaña para borrar todo rastro de la población no árabe y musulmana no suní" ( en realitat volen dir  "població cristiana i musulmans no sunís").  En comptes de cristià els anomenen no àrabs?  Per què, tot plegat, ho anomenen neteja ètnica quan realment es tracta és d'una persecució religiosa?