FAVÀRITX d’Elisenda Puig i Salvador. Voliana Edicions (2023)

 

FAVÀRITX d’Elisenda Puig i Salvador.  Voliana Edicions (2023)

L’illa, el far, el cercle

 «Què vol dir Favàritx?»,  és la primera cosa que se’m va acudir preguntar quan l’autora m’esmentà el títol del seu nou llibre.  «És el nom d’un far de l’illa de Menorca», va respondre. I jo de seguida vaig recordar la seva primera novel.la, Maremar. En efecte, a Favàritx, l’escriptora Elisenda Puig persevera en el paisatge mediterrani, reprèn aquella atmosfera marina que tan bé sap evocar i es capbussa en la Mediterrània com a bona marinera que és i amant de l’aigua salada —com les llàgrimes —, l’aigua redemptora d’antigues culpes. Una Mediterrània, per descomptat, enigmàtica que aquesta vegada alberga una ampolleta misteriosa amb un missatge a l’interior. A Favàritx, a través dels itineraris menorquins del protagonista, el lector pot arribar a sentir la brisa en el rostre i la salabror als llavis del perpetu paisatge marí.

Al llarg del llibre, entrellaçats en la trama, hi suren un misteri i la culpa del protagonista, en Quer. Misteri i culpa lliguen el fil que enxamparà un lector impacient per esbrinar el final, a través d’una estructura narrativa particular, amb salts temporals. D’una banda,  la veu d’en Quer, en primera persona, que afronta el retorn a l’illa que guarda el seu trauma. D’altra banda, la Savina, un personatge gens secundari, més aviat la coprotagonista d’aquesta història, que se’ns presenta amb un trajecte vital i una història personals lligats a en Quer, però també independents.

La novel.la, igual que el seu protagonista, “volta l’illa, de far en far”. En una estructura rodona, es busca el tancament d’un cercle, la superació d’un trauma. En Quer va “pujant graons d’una escala en espiral.”, tot cercant el guariment de la culpa. Durant aquest procés, la Savina, i altres amics, esdevenen personatges imprescindibles que aporten nous enfocaments als fets causants de l’aflicció d’en Quer,  que afegeixen cares al prisma i contribueixen al desenllaç del misteri.

En general, Favàritx juga amb la simbologia de manera subtil i dibuixa personatges entranyables com la fascinant figura de l’àvia Ricarda. Lògicament, també alberga personatges mesquins, però que, malgrat tot, no seran jutjats. I tot plegat, per mitjà de l’estil deliciós de l’autora. Un estil refinat, sense afectació. I amb el lèxic ric i genuí, sense interferències, de qui conrea la Llengua amb cura. Favàritx és, sens dubte, una obra rodona.