He fet de mandatària en varies ocasions i per temes força estranys. Un cop certa persona feia un master de Literatura comparada i, en no poder anar, aquesta persona, a classe, m'hi enviava a mi. Perquè li prengués apunts. D'això fa uns quants anys, i tot haver oblidat gairbé tots els, obviament, interessantissims aprententages, recordo en concret dues sessions. Una amb la Nora Catelli, i la recordo no ja perquè fos interessant, que ho va ser, sinó perquè em sorprengué quan va dir que
Rayuela s'ha de llegir als vint any i, curiosament, jo, aquest llibre, el vaig llegir als vols d'aquesta edat. L'altra classe que no oblidaré va ser la del profesor (com que ara el criticaré, no dic el seu nom) que tractava sobre (no me'n recordo)...De fet no recordo res de la classe, tret de dues coses. La primera, que era un plom. I, per aquest motiu, en una mena d'absurda venjança contra el meu mandant per la pèrdua de temps, enmig dels apunts que li prenia hi anava intercalant les poca-soltades i parides que se m'anaven acudint. L'altre record, i el més sorprenent, és que, en un moment donat, el professor aquell va dir que ell llegia Dostoievski al desert, ¡que Dostoievski s'ha de llegir al desert! Crec que el desert on ell havia llegit a l'insigne autor era el del Sahara però vet aquí que tampoc ho recordo bé. I de fet, si me n'he recordat de tot això ha sigut perquè, sense adonar-me'n, a l'hora de proveïr-me de llibres per passar l'estiu, vaig agafar
El jugador en una versió valenciana. I he de dir que se m' ha fet estrany llegir com els personatges "es refan de la
seua sorpresa...
açó els infon ànims...i... van
eixint a l'encontre de clients distingits". Potser és que Dostoievski, a banda de llegir-se al desert, també s'ha de llegir en valencià? Li ho preguntaré a la meva amiga Clara de la biblioteca d'Arenys de Munt. A mi em sembla que sí, perquè jo he xalat, amb l'oncle Fedor, aquest estiu.
Per acabar vull compartir uns paràgrafs sublims de
El jugador, amb l'advertiment que correspon al final de la novel.la. Així doncs, si no heu llegit el llibre, no us ho mireu, pequè us revelaria, sense voler, el final:
«Paga la pena mantenir una vegada el carácter, i jo en una hora puc canviar tot el meu destí.»
«Vaig guanyar i, vint minuts més tard, eixia del casino amb cent setanta gulden a la butxaca. És un fet! Ves per on! Vet aquí què pot significar l'últim gulden! I què hauria sigut de mi si m'hagués acovardit aleshores, si no m'hagués atrevit a prendre una decisió?
Demà acabarà tot!»
Treieu aquestes frases del context del joc i apliqueu-les a la vida! No són genials?
