Petits detalls que ens toquen la pera

I tot d'un plegat em ve al cap la gran pregunta? No hi havia caigut, sincerament. Jo vinga dir ( i escriure) blog, blog, blog. I llavors, com un flash, una veueta al cap em diu "Blog, no: és diu bloc" i el desvaguerat que, com tu mateixa,  perd el temps en aquestes tasques s'anomena "blocaire". 
Eh que sí? Doncs no!  Mireu que diuen les autoritats en la matèria:
http://www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/170/

La Secció Filològica es decanta per blog

El diccionari normatiu recull, en la seva darrera actualització, la forma blog per designar la “Pàgina web, generalment de caràcter personal, que té una estructura cronològica que s’actualitza freqüentment i presenta informació o opinions sobre temes diversos”. D’acord amb aquesta decisió, la “Persona que crea i gestiona un blog” o l’”Internauta que sol navegar per blogs” s’anomena en català bloguer o bloguera.

La decisió va ser aprovada el mes de novembre passat per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, que va estudiar el cas a petició del Consell Supervisor del TERMCAT. El Consell Supervisor havia aprovat l’any 2005 les formes bloc i blocaire, ara desestimades, per a designar, respectivament, aquests conceptes.

El motiu bàsic que ha menat la Secció Filològica a proposar el canvi de bloc per blog (i de blocaire per bloguer -a) és el fet que blog s’ha estès en català molt més que bloc: s’utilitza en la majoria de mitjans de comunicació catalans, és la forma que fan servir la major part d’universitats catalanes i ha estat defensada per diversos especialistes.

El TERMCAT, seguint la decisió de l’Institut d’Estudis Catalans, difondrà a partir d’ara les formes blog i bloguer bloguera des dels seus productes terminològics.

Alguns ajuntaments s'acarnissen amb els més dèbils

La voracitat i golafreria recaptadora d'alguns ajuntaments no té límit. Ja se sap que han de pagar molts deutes que van contreure els feliços anys de la bombolla,  amb despeses astronòmiques i absurdes ( com per exemple grans poliesportius infrautilitzants que si fem comptes ens surten a 1000 euros el totxo).  Mai he entés la simpatia que desperten els polítics municipals que, al meu parer, han estat els més manirrotos d'entre tota la casta política. És clar que, quan es tracta dels dines dels altres ja se sap... No puc creure que, aquests alcaldes i regidors, administrin llur patrimoni familiar de la mateixa mala manera...
Ara bé, per recaptar diners s'han de parir tributs. I per parir tributs cal inventar alguna excusa. S'és dit que els tributs es cobren per dos motius: per finançar un bé o servei o per dissuadir d'alguna conducta. També diuen que els tributs han de respondre a criteris de justicia, és a dir, que han de pagar més els més rics.  Arribat aquest punt, m'agradaria saber per quin set sous els ajuntaments ara s'han posat a cobrar una taxa per la tinença d'animals domèstics. Potser és que volen castigar les families les quals un dels seus membres és un animal no racional? Potser volen dissuadir d'una cosa tant lletja com tenir gos o gat? I totes aquelles ànimes càndides i caritatives que acaben arreplegant gossos o gats abandonats i n'acaben tenint una col.lecció? Aquests, a sobre han de pagar no un sinó varis impostos, encara que siguin persones pobres?

Per acabar, a tall d'anècdota, vull esmentar l'excusa de l'ajuntament de Mataró: diuen que es tracta d'una taxa per sufragar el cost d'unes bosses que, repartides estratègicament per tota la ciutat, serveixen per a que el ciutadà arreplegui les cacotes del seu gos. Ara jo els pregunto "De quin material están fetes aquestes bosses que surten tan cares? D'or i diamants? I si deixen que el ciutadà arreplegui els excrements amb bossetes reciclades del super o amb un humil paper de diari? Ah, és clar, llavors no tenen excusa per parir la taxa de la lladronicia.